La Vanguardia (Català-1ª edició)
La raça del gos no determina la conducta de l’animal, segons un estudi genètic
La investigació desmenteix estereotips sobre el temperament dels gossos
La raça del gos no determina per si sola que l’animal sigui més agressiu, obedient o afectuós, entre altres trets de comportament, segons una investigació liderada per científics de la Universitat de Massachusetts i l’Institut Broad de Harvard i el MIT. L’estudi, publicat ahir a la revista Science, desmunta estereotips sobre els gossos, posa en dubte alguns aspectes legals relacionats amb la perillositat d’algunes races i revela que els trets de comportament són individuals i es remunten a llinatges ancestrals, no a la classificació moderna dels gossos en races.
“Fa vuit anys estudiava la relació entre el trastorn obsessivocompulsiu en gossos i humans. No havia tingut mai gossos, però quan explicava la investigació als meus col·legues, treien el mòbil i m’ensenyaven fotos del seu gos mentre em descrivien amb tota mena de detalls el comportament de la seva mascota”, va dir en roda de premsa la professora de la Universitat de Massachusetts Elinor Karlsson, investigadora principal de l’estudi. “Poc després se’m va acudir crear un projecte de codi obert i sense ànim de lucre on els amos de mascotes poguessin donar informació i respondre a enquestes per a estudis científics sobre els seus animals de companyia, l’Arca de Darwin, que ens ha servit per dur a terme aquest treball”, va afegir Karlsson.
Amb les dades sobre comportament aportades pels propietaris de 18.385 gossos de races pures i mixtes, i una anàlisi genòmica de 2.155 gossos, els investigadors van determinar que la majoria dels trets de comportament són heretables, però que la raça només explica un 9% de la variabilitat de comportament entre gossos. “Una xifra significativa en ciència, però no prou per afirmar que un gos és com és per la raça”, va explicar Karlsson a la roda de premsa.
Es van avaluar comportaments de gossos com la sociabilitat amb les persones i amb altres gossos, la impulsivitat, el joc, l’obediència, l’hostilitat, la participació o la recerca de proximitat humana.
No es va observar una associació directa entre comportament i raça, però sí que es va demostrar que els comportaments són heretables, més relacionats amb la família i amb cada gos que amb la raça. Tot i així, comportaments com udolar o anar a buscar un objecte per tornar-lo són més comuns en unes races que en unes altres, però no exclusius de cap.
Els trets menys heretables o menys diferenciats per races són els que es refereixen a l’hostilitat del gos quan se sent provocat per estímuls aterridors o incòmodes, que s’associen amb la seva agressivitat o perillositat.
“Suposar que l’ascendència racial de cada gos prediu el temperament i el comportament de l’animal ha donat lloc, entre altres coses, a una sèrie de legislacions sobre races específiques,
El comportament del ca està més relacionat amb el sexe i l’edat de l’animal que no pas amb l’estirp
que poden incloure restriccions en les assegurances o la prohibició total de tenir algunes races de gossos”, explica un comunicat de premsa.
Els investigadors han revelat que en el genoma dels gossos almenys hi ha onze regions clarament relacionades amb el comportament caní. També han trobat que el comportament està més relacionat amb el sexe i l’edat del gos que amb la raça.
Els autors del treball atribueixen la baixa predictibilitat del comportament segons la raça al fet que les races canines són una classificació moderna, introduïda fa uns 200 anys, amb trets distintius més estètics que temperamentals. ●