Si és que hi ha cases d’algú

Ara que alguns milionaris s’han convertit en proveïdors de continguts mediàtics, hem sabut que Elon Musk té idees immobiliàries pròpies. En comptes de vantar-se de tenir mansions protegides per exèrcits de guardaespatlles, el milionari afirma que no té domicili fix i que es fa convidar a cases d’amics. Uns amics que, seguint un circuit rotatori d’hospitalitat, l’acullen en el que anomenen “habitacions de convidat”. A primera vista sembla una operació rendible. T’estalvies els impostos de propietat i les despeses de manteniment però, a canvi, has de tenir amics als quals els sobri una habitació, temps i esperit hospitalari. Jo, per exemple, tindria problemes per acollir Musk. El més remotament semblant a una habitació de convidats que tinc és una mena de traster amb post de planxar, una guitarra jubilada, un pòster de Babar i un plegatín precari que no crec que satisfés l’esperit nòmada de Musk.

A Musk li atribueixen virtuts revolucionàries i deu ser veritat perquè els milionaris sempre recomanaven acumular patrimoni i defensaven la pedra com una de les inversions més rendibles i segures. Musk deu haver entès que el futur serà mutant i incert i aplica el que tota la vida hem anomenat penques, i que rau a fer-se convidar i anar vivint de gorra confiant no solament en la bondat dels estranys sinó sobretot dels coneguts. La confessió immobiliària de Musk coincideix amb la de l’escriptor Maksim Ossípov (autor del recull de contes Pedra, paper, estisores, editat per Club Editor) que fa unes setmanes va dir: “Casa teva és allà on tens el llit”. És una manera de compensar les ínfules patriòtiques o els afanys malaltissos de propietat, que recorden aquella cançó de Marvin Gaye (que Paul Young va recuperar als

El relativisme immobiliari d’Elon Musk contrasta amb la realitat dramàtica dels desnonats

anys vuitanta): “Allà on hi penjo el barret és casa meva”. Aquest relativisme immobiliari contrasta amb el drama dels desnonats i dels que viuen al carrer no pas per decisió vocacional sinó per una carambola de circumstàncies desgraciades. En la literatura de l’autoajuda també abunden els aforismes sobre que casa teva és allà on t’espera el caliu d’un foc encès, una presència tangible o intangible de déu, un plat de sopa, la fidelitat d’un gos o l’amor d’una família i altres desitjos basats en fets vagament reals. Amb la seva manera d’entendre els criteris de propietat, Musk s’estalvia les discussions espirals de les reunions de propietaris i l’amenaça, especialment plausible a casa nostra, dels okupes. Uns okupes que podrien versionar perfectament Ossípov (“casa teva és allà on el teu llit és el llit d’algú altre”) i Gaye (“abans de penjar el barret en una casa, canvia el pany i procura filmar i amenaçar el propietari si s’acosta per protestar o fer-te fora”.