“Cal trencar el tabú que les mares som éssers abnegats i amantíssims”

Aitana Sánchez-Gijón Actriu, protagonitza ‘La jefa’

Aitana Sánchez-Gijón (Roma, 1968) va de mare en mare. Després d’una progenitora sense instint maternal a l’últim Almodóvar, a La jefa, que s’estrena avui, dona vida a un paper oposat: una dona, Beatriz, decidida a tenir un fill costi el que costi. Una dona a la cinquantena que ha aixecat amb mà de ferro una gran empresa i veu l’oportunitat de tenir un fill quan una jove empleada de la seva empresa, Sofía (Cumelén Sanz), amb una ambició que li recorda a ella de jove, vol avortar per continuar la seva ascensió a l’empresa. Li proposarà un pacte. I el resultat serà un thriller, debut al llargmetratge de Fran Torres.

Qui és la Beatriz?

Una dona feta a si mateixa amb un èxit professional enorme que exerceix amb autoritat el seu poder i que arrossega una ferida profunda que ha anat tapant com ha pogut. Quan coneix la Sofía s’hi veu reflectida, reconeix aquella ambició de triomfar a la feina i també tota aquella força de la joventut, de la fertilitat, que ja no té. I, acostumada a utilitzar el poder de manera absoluta, fins i tot a abusar-ne, perquè pensa que els altres són al seu voltant per satisfer les seves necessitats, aquell desig tan profund li provoca una distorsió de la realitat i proposa un tracte difícil de gestionar. La Sofía és la seva ànima bessona; entra en el joc, i tot se’ls escapa de les mans.

Hi ha una mirada dura al film a les relacions laborals avui.

Parla de la falta d’escrúpols, necessito que siguis 100% productiu i les teves circumstàncies personals no m’importen. Si no em serveixes per als meus propòsits, fora. La Beatriz ho fa. És una política d’empresa. I ho justifica: “Als homes se’ls permet fer això, i en diuen determinació”. Fora culpes. Té a veure més amb el capitalisme que amb el gènere. S’esborren fronteres quan el poder s’exerceix des d’aquest concepte capitalista.

També hi ha una mirada a la dificultat de la maternitat avui?

Sobretot pel cas de la Sofía i la manera com exerceix el poder com a empresària la Beatriz. Perquè la Sofía tingui una carrera plena i un desenvolupament fulgurant, la maternitat no entra dins del càlcul, és impossible. Passa des de sempre, i continua sent un sostre de vidre evident i limitador.

Vostè va de mare en mare.

I totes molt qüestionables. M’interessen molt també com a espectadora o lectora les històries en què la maternitat es posa sobre la taula de manera tan descarnada i trenquem el tabú que les mares som éssers irreprotxablement abnegats i amantíssims. Parlem de què és la maternitat. Veus films com La hija oscura o llegeixes Casas vacías o Vivian Gornick parlant de la seva mare... És un terreny on hi ha molt a dir. I alliberarnos i parlar amb cruesa i veritat de la realitat de la vida: que som mares humanes i hi ha molta turbulència allà a sota. Les consultes psicològiques són plenes de gent que necessita parlar de la relació amb la seva mare, el seu pare, els seus fills. Dels vincles. ●

FILMAX Aitana Sánchez-Gijón i Cumelén Sanz en una escena de La jefa, que s’estrena avui als cinemes