50 anys sense Samitier Una triple vida pel Barça: futbolista genial, entrenador d’èxit i caçador de cracs

Com a jugador va viure un futbol molt diferent de l’actual, amb pilotes de cuir que pesaven el doble amb aigua i botes de tres ponts, sense tacs. Un futbol sense imatges que ara perd totes les comparacions, però que va forjar la primera gran generació d’aficionats. Samitier era audaç, astut, hàbil i genial. En un mateix partit podia començar com a davanter (xutava amb les dues cames i era un gran rematador de cap), construir des de la zona mitjana i acabar a la defensa si el resultat ho aconsellava. Una vegada va decidir un Barça-Espanyol a tot o res: va agafar la pilota del porter, va avançar enganxat a la banda esquivant rivals i va burlar el no menys famós Zamora a la seva sortida desesperada. Com va dir Gamper, “una de les coses més grans que he vist en la meva llarga vida futbolística”.

Samitier, a més, era un murri, solia des

Tenia un llenguatge peculiar, farcit de símils futbolístics per a tota mena de situacions

centrar el rival que es disposava a picar un penal (en un partit contra Àustria va arribar a convèncer el llançador que la pilota perdia aire i el xut va ser tan tímid que Zamora el va aturar sense problemes). Com a entrenador va revolucionar la preparació física, la dieta i fins i tot la manera de vestir dels jugadors; ell, que solia jugar amb pantalons d’un blau més clar que els companys. “Per ser un bon entrenador cal ser un bon psicòleg”, deia. Fins al final dels seus dies, quan va dir a un amic que “estic bé, però la caixa [assenyalant el pit] no xuta”, va farcir les converses de símils futbolístics. “No puc parlar de fitxatges, estic molt marcat” (poc abans de deixar el Barça per la influència d’Herrera), “Quina sorpresa, el vaig veure fa uns dies i vaig pensar que no arribava a quarts de final” (després de creuar-se amb un Macià recuperat físicament), “Ara bloques molt bé, quan faci dos anys que ets casat ja refusaràs de puny” (a un exporter que va veure passejant de bracet amb la seva promesa)... L’amistat amb Gardel i Chevalier, la negativa a jugar a les Corts contra el Barça amb la samarreta blanca, la visió de futur aventurant que “quan el futbol sigui un negoci el tindran els bancs”...

Samitier és inacabable. I inoblidable. ●

B