Espanya suma 70.000 aturats més el primer trimestre de l’any

L’ocupació disminueix, tot i que queda per sobre dels 20 milions

Marca la tradició que el primer trimestre de l’any és habitualment dolent en qüestió d’ocupació, perquè inclou els llocs de treball que es perden després de la campanya de Nadal i la sempre penosa pujada del gener; i aquest 2022 l’hàbit també s’ha complert.

El mercat laboral va perdre 100.200 ocupats els tres primers mesos de l’any respecte al trimestre anterior, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), que ahir va publicar l’INE. És una dada negativa, tot i que suposa un descens en línia amb els primers trimestres del període anterior a la pandèmia. D’aquesta manera, el nombre total d’ocupats continua superant els 20 milions, però per menys marge que els mesos finals de l’any passat.

Un punt que cal destacar és la caiguda pronunciada de 68.000 d’ocupats al sector de la indústria en aquest trimestre, molt per sobre de la reducció en serveis i agricultura, i que, en canvi, contrasta amb l’augment de 30.000 d’ocupats en la construcció.

Una segona dada negativa de l’EPA és l’augment de l’atur. Hi ha 70.900 aturats més, cosa que suposa trencar un ritme de cinc trimestres consecutius de disminució. D’aquesta manera, la taxa d’atur repunta, augmenta 0,32 punts fins a situar-se en un 13,65%. El nombre total d’aturats arriba als 3.174.700.

“Estem davant un trimestre normal en termes estacionals”, va dir el secretari d’Estat d’Economia, Gonzalo García, quan va presentar les dades, i va afegir que no s’ha d’oblidar que l’any va començar amb la variant òmicron, seguit de la pujada dels preus de l’energia i els problemes de subministra

En milions de persones. Primer trimestre de cada any 20,0 19,5 19,0 18,5 18,0 17,5 17,0 16,5 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Percentatge d’aturats sobre la població activa. Primer trimestre de cada any 27,5 25,0 22,5 20,0 17,5 15,0 12,5 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

FONT: ment provocats pels colls d’ampolla, i encara se li va afegir la invasió d’Ucraïna.

La tesi de normalitat també la defensa María Jesús Fernández, economista de Funcas. “El primer trimestre sempre és el pitjor de l’any. Si agafes les xifres sense elements estacionals, hi ha un augment de l’ocupació”, afirma.

“No hi ha gaire alegria en aquesta EPA, menys del que caldria esperar segons les dades anticipades, però tampoc no cal sobreinterpretar-la”, in2022 2022 dica un altre economista, Marcel Jansen, de Fedea, que assenyala que esperava un retrocés en la creació d’ocupació per ser un trimestre habitualment dolent, tot i que no tan pronunciat com el que s’ha produït.

La dada que subministra l’EPA de destrucció de més de 100.000 llocs de treball contrasta amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social que subministra el Ministeri d’Inclusió, que assenyalen que la creació d’ocupació continua creixent, no al ritme dels últims mesos de l’any passat, però que continua en ascens. Són paràmetres diferents que donen resultats variats. En tot cas, hi ha una coincidència generalitzada en què la dada no és bona, però que és el més normal per a l’època de l’any, i més amb les incerteses que s’arrosseguen.

Per la seva banda, el secretari d’Estat d’Economia, Gonzalo García, va voler subratllar la bona notícia que també hi ha en aquestes dades: l’augment dels contractes indefinits.

Es detecta en les xifres del trimestre quan, tot i que disminueix el nombre total d’assalariats, hi ha un augment de 164.000 contractes fixos, mentre que els temporals es redueixen en 209.000.

Nombre d’ocupats

Taxa d’atur

Hi ha un augment de 164.000 contractes fixos, mentre que els temporals es redueixen en 209.000

També destaca que la contractació indefinida supera els 12,8 milions d’assalariats, la xifra més gran de la sèrie històrica. Els últims dotze mesos, hi va haver 557.700 assalariats més amb contracte fix, i els temporals van augmentar en 266.500.

La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va afirmar que les dades de l’EPA mostren un impacte positiu del pla de recuperació i molt especialment de la reforma laboral. “Malgrat l’impacte de la guerra i de l’aturada dels transportistes, es manté durant el primer trimestre el ritme de creació d’ocupació”, va manifestar Calviño.

Des de la patronal, es considera que les dades de l’EPA mostren que el mercat laboral comença a normalitzar-se el 2022, tot i que el sector privat encara no ha recuperat els nivells d’ocupació previs a la crisi provocada per la pandèmia, una cosa que sí que s’ha aconseguit al sector públic. La CEOE destaca com a nota positiva el dinamisme de l’ocupació indefinida, que hi ha contribuït l’entrada en vigor de la reforma laboral.

En aquest impacte de la reforma laboral també hi coincideix Marcel Jansen, de Fedea, que afirma que “les dades dels contractes dels últims mesos i l’afiliació donen mostra de canvis bastant profunds en els patrons de contractació”. ●

anys, el BCE no pot mantenir-se mirant els toros des de la barrera, i per això ja ha començat a canviar de discurs. Però l’augment de tipus que ve i la promesa de no comprar més deute públic a partir de la tardor no ho és tot: és més que possible que, per fer front als problemes del conflicte a Ucraïna, el BCE defineixi un nou programa de compres extraordinari, com va passar amb la covid. En tot cas, també cal esperar menys duresa de la política monetària.

Tercer, transició energètica. El xoc amb Rússia apunta a un canvi de les condicions de la necessària reducció de les emissions de CO , tant per possibles talls de subministrament com per l’augment de preus que ha comportat. En aquesta tessitura, tot apunta a què el Pacte Verd i la transició energètica associada necessàriament es frenaran: els perdedors són potser massa, i els recursos públics per compensar-los, probablement insuficients.

Finalment, la pírrica victòria de Macron anticipa un proteccionisme més gran, una certa reversió de la globalització. No radical, per descomptat. Però, per exemple, potser veiem modificacions en la política agrícola común (PAC), tan volgudes per certs segments de l’electorat francès.

En conjunt, menys rigor fiscal i monetari, interrupció en la transformació energètica i tendències proteccionistes, una agenda hercúlia per a un Président en conflictes que, a més, ha de convèncer Alemanya i els països nòrdics que el segueixin. Encara que el populisme de l’extrema dreta no hagi guanyat, condicionarà la política europea els pròxims anys. Temps al temps.

La pírrica victòria de Macron anticipa menys rigor fiscal i monetari i més proteccionisme