Els talls de gas a la UE dificulten el compliment de les sancions europees

Algunes empreses valoren obrir comptes en rubles, com demana el Kremlin

El tancament de l’aixeta del gas a Polònia i Bulgària podria ser només el principi. Davant aquesta situació, centenars de companyies europees intenten de decidir què fer si no volen que el Kremlin faci el mateix que amb Varsòvia i Sofia. Tot i això, la Comissió Europea és clara: qualsevol intent de pagar en rubles significarà un incompliment de les sancions.

Malgrat l’intent de reduir la dependència de Rússia i en ple debat sobre un embargament als seus hidrocarburs, els països europeus continuen comprant gas. La pregunta és fins quan es podrà. Brussel·les intenta que els lliuraments continuïn, complir amb les sancions i no seguir les exigències de Vladímir Putin. I fer que tot això sigui compatible.

De moment, els talls de subministrament a Bulgària i Polònia han estat el primer moviment de Rússia després de la seva decisió de fa un mes d’imposar un nou sistema de pagaments. El decret implica que tots els importadors europeus de gas obrin dos comptes bancaris en l’entitat russa Gazprombank –una de les entitats no subjectes a sancions justament per facilitar els pagaments–, una en euros i l’altra en rubles.

Les companyies podrien continuar pagant el gas en divisa europea, però la conversió al ruble (que acabaria reflectida en el segon compte) es faria en un segon moment. Segons expliquen fonts europees, el problema és que aquest mecanisme, segons els russos, no acaba fins que el dipòsit en euros és convertit en rubles. Aquest procés el faria el Banc Central de Rússia, que podria operar amb aquests diners dipositats d’un banc estatal i així eludir les sancions internacionals. Però a més, el que temen les autoritats europees és que aquests diners es facin servir per “especular”, perquè el procés de conversió no és immediat. Així doncs, l’objectiu de danyar l’economia russa podria veure’s menyscabat. Teòricament aquests diners podrien estar en mans del Banc Central durant un “període de temps indeterminat”, cosa que podria fins i tot considerar-se un préstec concedit per les companyies europees. “No podem acceptar que s’obligui a les empreses a obrir un segon compte en rubles i que el pagament es completi només si és convertit”, expliquen les esmentades fonts.

Però la unitat mostrada fins ara des de la invasió d’Ucraïna podria esquerdar-se mitjançant les

La unitat mostrada fins ara des de la invasió d’Ucraïna es podria esquerdar per l’accés al gas rus

companyies europees, ja que totes –especialment les dels països més dependents– volen el gas mentre no n’estigui prohibida la importació.

Hongria, que depèn en un 85% de les importacions de gas russes, assegura que ja ha acceptat el mecanisme del Kremlin, tot i que fonts comunitàries asseguren no tenir-ne coneixement. També l’empresa italiana ENI està estudiant obrir un compte en rubles en Gazprombank, tot i que espera més clarificacions de la UE, i va assegurar que complirà amb les sancions. Altres empreses d’Alemanya, Eslovàquia i Àustria podrien seguir el mateix camí, segons el Financial Times, malgrat que el canceller austríac Karl Nehammer, va negar a les xarxes socials que el seu país acceptés el canvi de Moscou.

Però el temps corre, i Rússia exigeix que els canvis es produeixin abans de finals de maig o l’aixeta es tancarà. Per això, els ministres d’energia es reuniran d’urgència dilluns per coordinar-hi una resposta. ●

STOYAN NENOV / EUTE S Una instal·lació de gas a Bulgària