I la barbàrie continua

La barbàrie d’Ucraïna no s’atura i cada dia ens revela noves mostres d’una catàstrofe humanitària inexplicable. Al testimoni dels supervivents que expliquen morts, tortures i violacions de civils ucraïnesos s’hi afegeixen els bombardejos indiscriminats i ahir es va conèixer també l’ús de petits dards utilitzats com a munició en raïm per causar un nombre més alt de víctimes. Bombes que s’han dirigit a places públiques o estacions de tren on molts ciutadans provaven de fugir per escapar-se de la guerra. Les fosses comunes que s’han descobert en llocs abandonats per l’exèrcit rus evoquen els pitjors records de les atrocitats de la Segona Guerra Mundial. El drama no sembla tenir final.

Els esforços del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, per buscar acords amb Rússia en ajuda humanitària han donat pocs fruits o nuls. Dimarts es va reunir amb Vladímir Putin i va discutir plans d’evacuació a la zona de conflicte. Dos dies després, quan va arribar a Kíiv per reunir-se amb Volodomir Zelenski, es va trobar amb una rebuda inesperada: l’explosió de cinc míssils llançats per Rússia. Podria ser una casualitat, però tot apunta que va ser una resposta desafiadora del Govern rus.

I, mentrestant, Europa viu la paradoxa que destina més diners per comprar energia a Rússia que no pas en armament a Ucraïna. Segons una investigació d’un think tank belga, que recollim avui a la secció d’Economia, Europa va destinar el primer mes de conflicte una ajuda militar a Ucraïna valorada en uns 5.000 milions d’euros, però, en canvi, les empreses europees van pagar a Rússia un total de 20.000 milions. Es diu aviat: quatre vegades més.

En aquestes circumstàncies, és molt difícil poder predir el final del conflicte. L’OTAN està intensificant l’ajuda a Ucraïna perquè resisteixi el màxim temps possible, mentre busca alternatives a la dependència energètica de Rússia. Com explica el nostre enviat especial, Xavier Mas de Xaxàs, no es pot descartar fins i tot una intervenció directa de forces de l’OTAN en la guerra, mentre els dirigents russos continuen insinuant la possibilitat de recórrer a armament químic o nuclear. Tot és susceptible d’anar a pitjor.