La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia va fer servir a Butxa petits dards com a municions de raïm
Les ‘flechettes’ es van trobar en cossos de civils, assenyala ‘The Guardian’
Durant la Primera Guerra Mundial, els dos bàndols van fer servir per atacar-se unes fletxes de 10 centímetres de longitud que podien travessar el casc i clavar-se al cap d’un soldat. Aquests petits dards, coneguts com a flechettes, van ser concebuts per a un tipus de guerra que implica brossa i fullatge, ja que es colen per qualsevol racó i no discriminen objectius.
Segons indica un informe de
The Guardian, metges forenses han trobat aquestes petites fletxes –ara d’entre 3 i 4 centímetres de llarg– en els cossos dels homes i dones morts a Butxa. Les flechettes, que poden ser disparades des d’un tanc, coets o metralladores, i que arriben a una velocitat semblant a la d’una bala, són tan fines que es dobleguen quan entren al cos, es transformen en una mena de ganxo i són molt difícils de detectar i extreure.
Cada projectil d’artilleria de
flechettes pot contenir entre 5.000 i 8.000 fiblons d’aquests que poden ser mortals. Per això, diverses organitzacions humanitàries, com ara Amnistia Internacional, fa anys que en denuncien l’ús. Tot i que no estan prohibides per la Convenció sobre Municions de Raïm, fer-les servir en zones poblades es pot considerar crim de guerra.
L’exèrcit rus no és l’únic que ha utilitzat aquesta arma. Durant la guerra del Donbass el 2014, l’agència Afp va trobar un projectil sense explotar ple d’aquests dards i va entrevistar diferents cirurgians en hospitals de la província de Donetsk que van referir diversos casos de ferits. Kíiv sempre n’ha negat la utilització.
Els Estats Units van fer servir una mena de projectils semblants a les guerres de Corea i el Vietnam, on abundava la vegetació densa i podien ser molt efectius. Les forces israelianes també han fet servir les flechettes durant anys a Gaza: Amnistia Internacional denuncia que, el 2008, aquests petits dards van matar un càmera de Reuters, el palestí Fadel Shana, mentre gravava el tanc israelià que les va disparar. Human Rights Watch ho va considerar un crim de guerra.
En paraules de Félix Arteaga, investigador principal del Reial Institut Elcano, “es desconeix el context operatiu en què s’han fet servir. No se sap quina és la utilitat operativa, simplement les han utilitzat com una altra arma més”. Encara no queda clar si les tropes russes van fer servir aquestes petites fletxes davant l’exèrcit ucraïnès o de manera intencionada contra la població civil. Depenent de quin fos l’objectiu, “les consideracions serien diferents”, recalca l’investigador. Per tant, per jutjar-ne l’ús com a crim de guerra caldria demostrar “que s’han fet servir de manera indiscriminada en contextos civils”.
Pel que fa a la seva prohibició, Arteaga explica que, com que no tenen explosius, les flechettes no s’inclouen en la Convenció sobre Municions de Raïm. D’altra banda, tot i que “s’ha intentat incloure-les al paquet d’armes inhumanes” no s’ha aconseguit perquè “causen ferides netes”. “Com que no estan prohibides, a mesura que els inventaris s’esgoten, es reposen”, precisa. “Són a l’inventari de diversos exèrcits, incloent-hi el rus. Ja es van utilitzar el 2008 a Geòrgia”.
La guerra d’Ucraïna ja va pel dia número 66. En preguntar-li a Arteaga quin seria el factor que podria posar fi a la invasió, l’investigador es remunta a l’alto el foc que es va pactar en el Donbass el 2014: “Això no és acabar la guerra, és una interrupció d’un enfrontament que les diferents parts després han continuat”. Avui dia, “si hi hagués noves negociacions per a un alto el foc en el Donbass i a les zones ocupades, estaríem en una situació semblant. Les forces ucraïneses sempre considerarien que han de recuperar els territoris (...), i les russes mirarien de russificar la zona per expulsar la població i la presència de l’Estat ucraïnès”. ●
Els dards daten de la I Guerra Mundial i els han fet servir els EUA, Israel i Ucraïna al Donbass
No estan prohibides perquè “causen ferides netes”, diu Félix Arteaga, investigador d’Elcano