La Vanguardia (Català-1ª edició)
EH Bildu culmina amb l’últim suport a Sánchez el gir estratègic a Madrid
La coalició abertzale reforça el seu paper com a soci i un perfil més possibilista
La nova estratègia d’EH Bildu a Madrid ha arribat aquesta setmana al seu punt àlgid, evidenciant la solidesa de la seva aposta per mantenir viu el Govern espanyol de coalició i la voluntat de consolidar la seva imatge més possibilista. Aquests factors han pesat més que els efectes del cas Pegasus, que la seva aliança estratègica durant la votació del decret llei amb ERC i, sens dubte, que les crítiques, ja descomptades, dels sectors més recelosos de la coalició abertzale respecte a aquesta via.
Tot i que s’ha relacionat el vot afirmatiu amb la seva entrada, per primera vegada, en la comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, el cert és que l’actitud d’EH Bildu obeeix en termes substancials a estratègies de curt i mitjà termini, mirant tant a Madrid com al País Basc.
En la seva relació amb el Govern central, EH Bildu juga des de fa temps amb les cartes a la vista. La coalició abertzale diu en públic i, amb més contundència, en privat que vol que la legislatura acabi i que la fórmula de govern s’allargui quatre anys més. L’estratègia del com pitjor millor fa temps que va quedar fora dels seus paràmetres polítics, i la direcció d’EH Bildu dedica bona part dels seus esforços a alertar del perill que suposaria un govern de PP i Vox.
En aquest punt, la coalició abertzale modula els seus arguments en funció del fòrum en què s’expressi. Parla del risc que suposaria per a la democràcia i d’una tornada de l’autoritarisme, de greus retrocessos socials i, davant els seus cercles més ortodoxos i reticents, d’una marxa enrere en matèria de política penitenciària. El fet és que EH Bildu s’ha convertit en un dels més aferrissats defensors del Govern de coalició de PSOE i Unides Podem, per sobre de contradiccions i fins i tot en contextos tan poc propicis com un cas d’espionatge a gran escala que també ha afectat els seus dirigents.
Aquesta aposta no és nova, es va veure durant l’última negociació pressupostària i en altres moments clau de la legislatura, i continuarà vigent. Per què no es va veure en la convalidació de la reforma laboral? Simplement perquè en aquesta votació les contradiccions que comportava el sí per a EH Bildu, en un context d’oposició frontal a la reforma per part d’ELA i LAB, els poderosos sindicats abertzales, superaven amb escreix l’assumible davant el seu electorat.
Hi ha també un segon component. Més enllà d’aquesta decidida voluntat de sostenir el Govern de coalició, l’estratègia d’EH Bildu pretén reforçar una imatge possibilista i útil a Madrid, on en bona mesura s’ha desplaçat el focus de la política basca.
Per entendre la lògica política que mou la formació cal mirar el 2015. Amb l’eclosió de Podem, la coalició abertzale va passar dels set diputats que havia aconseguit amb Amaiur a només dos. EH Bildu va començar a assumir que el que li havia valgut el 2011 el portava a la insignificança política en un front tan important com el Congrés i amb conseqüències evidents en la política basca.
En un context de postcrisi i del que els experts denominen postconflicte, amb una societat basca instal·lada en posicions pragmàtiques i les prioritats fixades en l’àmbit material, i amb un nou rival polític com Podem al flanc esquerre, necessitava revisar la seva estratègia, molt especialment a Madrid. El Govern de coalició, necessitat de suports, li ha donat l’oportunitat de posar a prova aquest nou rumb.
La votació de dijous és eloqüent dels termes en què opera, no cal més que observar el seu discurs polític. EH Bildu va destacar “que la població no ha de ser la que pagui les conseqüències dels greus errors d’aquest Govern”. És a dir, la coalició abertzale aconsegueix ser protagonista en un fòrum tan transcendental com el Congrés, s’erigeix en força útil a Madrid i accentua el seu perfil social. S’ha insistit que ara rivalitza amb el PNB al seu paper d’“aconseguidor” a Madrid que vetlla pels interessos bascos, una cosa inèdita fins fa poc. És
La política al Congrés ha passat de ser un destorb a convertir-se en un actiu per a la coalició
La formació mira de rivalitzar amb el PNB a Madrid, tot i que enfortint la seva funció social
evident; tot i això, la formació abertzale vol sempre accentuar un perfil social que li permet, de passada, reforçar la seva posició davant Podem-Euskadi, en hores baixes.
Hi ha un factor més a tenir en compte. Aquesta nova estratègia al Congrés l’ajuda a millorar la seva imatge de cara a la resta d’Espanya, un factor important per consolidar-se com a soci. Per això des de dijous ha remarcat que la seva actitud obeeix a una voluntat de mirar pels interessos de la ciutadania basca, però també de “les capes populars de la resta de l’Estat”.
La política al Congrés ha deixat de ser un destorb per a EH Bildu per convertir-se en un front que projecta la coalició que vol arribar a ser. Paral·lelament, diputats com Oskar Matute o Jon Iñarritu, que no procedeixen de l’esquerra abertzale tradicional, o la mateixa Mertxe Aizpurua s’han convertit en els seus principals actius.
El PNB, atònit en un primer moment davant aquest gir, ho té assumit, tot i que no perd l’ocasió de recordar-los que arriben 40 anys tard. ●