La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com sobreviure al Catalangate
El malestar d’ERC pel Catalangate és tan monumental com el de Sánchez amb els republicans per l’escenari d’inestabilitat a què s’enfronta. ERC vol un acte de contrició pública que, de moment, no entra en els plans del president espanyol
El risc sempre arriba a partir de la tercera pregunta. L’advertència es trasllada als càrrecs públics en qualsevol classe de comunicació política. La quarta pregunta va ser la que va incendiar dimecres a l’independentisme des del Congrés, i no per inexperiència de la protagonista. “Què ha de fer un Estat, un Govern, quan algú vulnera la Constitució, quan algú declara la independència, talla les vies públiques...?”, va deixar anar
Margarita Robles per rebatre les acusacions d’espionatge massiu a càrrecs independentistes, advocats i periodistes.
“Què ha estat d’aquella jutgessa progressista que era vostè?”. Aitor Esteban va furgar a la ferida. El progressisme no té res a veure amb la defensa de la integritat de l’Estat. En la reunió de la taula de diàleg al Palau de la Generalitat va ser la plurinacional Yolanda Díaz qui es va sumar al “no es pot” del PSOE quan la delegació catalana va reivindicar el dret d’autodeterminació. A ERC van prendre’n nota.
Robles s’ha erigit en escut humà per protegir el CNI i per elevació, una concepció de l’Estat. Una altra cosa és la batalla soterrada que es deslliura entre Defensa i i Interior. La ministra confia en la seva resistència política i la imatge pública. Al CIS de l’abril és la més valorada del Govern central amb un 5,75. El missatge de la Moncloa és clar: Robles no caurà, “que se n’oblidin”. Però és on ha posat el focus
Pere Aragonès i ERC i el que dificulta modular posicions i reconduir relacions.
Els socialistes apliquen diferents barems per mesurar els danys de la crisi. D’una banda, minimitzen un retret de l’opinió pública i un càstig electoral. No a Andalusia, una altra cosa serà si l’ona expansiva no es dissipa i afecta el PSC en la competició amb ERC de les municipals. “Els espies, espien”, repetien restant importància al Catalangate i confiats que doblegarien aquesta mateixa setmana la resistència d’ERC. L’espionatge ha passat de ser negat –“aquest govern no espia, dialoga i indulta”– a embolicar-se amb autorització judicial; i quan la denúncia estreny, s’activa el ventilador entre el CNI i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. A l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón manté causes sota secret amb comunicacions intervingudes “amb totes les garanties”...
A l’altre costat hi ha el futur de la legislatura. “El gerro s’ha trencat, es pot recompondre, però no quedarà igual”, repeteixen a ERC. El ‘no’ al pla anticrisi al Congrés és “un punt d’inflexió”. L’enuig és “monumental”, “com mai abans”. Ara també ho és a la Moncloa. Malgrat tot, els contactes són permanents. La idea fins dimecres era anar apaivagant la situació. Però va parlar Robles. El president Aragonès va assenyalar la ministra des del Parlament i es van acabar els equilibris.
Les querelles de l’independentisme es formalitzaran els pròxims dies, la Generalitat es posarà a disposició dels expresidents i exconsellers espiats per sufragar les despeses de defensa...
“S’han de moure”, “han de donar explicacions i no demanar actes de fe”, insisteix ERC. La comissió de secrets oficials és una pista d’aterratge, però ERC vol un acte de contrició pública que no és als plans de Pedro Sánchez. El que es busca, i el president espanyol esquiva, és una reunió de presidents amb explicacions “tangibles i sinceres”. I la resta? La taula de diàleg no hi és ni se l’espera, ara per decisió d’ERC, tot i que es resisteixen a enterrar-la: “No caurem al marc mental de Junts”. Els republicans saben que la bandera del diàleg és la seva millor basa i la taula, el llast més pesat.
No s’avança en autodeterminació i el PSOE intenta recol·locar aquí la relació ordinària amb el Govern. La negociació pressupostària, la sentència del català... Si s’avançava en la desjudicialització, ara s’aproxima un tsunami de querelles. A ERC creuen que és el moment d’empènyer el PSOE. S’assumeix, això sí, que no es poden inhibir en totes les negociacions obertes al Congrés. Les més madures, que el PSOE vol portar a votació abans de l’estiu, la llei d’Habitatge i la llei mordassa.
La tensió no remet, però les conseqüències polítiques del Catalangate porten paracaigudes. La coordinació parlamentària d’ERC i Bildu permet estrènyer sense ofegar. Per a l’esquerra abertzale apuntalar Sánchez és un pas en un procés de normalització institucional. Bildu fica “a la cassola” qualsevol vot que alimenti la competició amb el PNB. El bloc d’investidura continua aquí, però el terme “estabilitat” adquireix un nou significat.