Previsions incertes

Ningú no apostava perquè l’economia espanyola pogués créixer aquest any el 7%. Ni el mateix Govern central, tot i que va mantenir aquest objectiu fins ahir en les previsions. Ara, en la revisió del Programa d’Estabilitat 2022-2025 que ha enviat a les autoritats europees, ha rebaixat fins al 4,3% el pronòstic de l’augment del producte interior brut (PIB), en línia amb el que també han fet altres institucions, com l’FMI.

Un creixement econòmic del 4,3%, com el que ara espera l’Executiu, és certament molt menys del que s’havia previst inicialment, però continua sent un percentatge de millora molt important, capaç de produir una intensa creació d’ocupació. El problema és que hi ha un grau d’incertesa global elevat, com a conseqüència de l’impacte de la guerra de Vladímir Putin a Ucraïna, que dificulta molt fer previsions. Per tant, fins i tot aquest nou objectiu cal posar-lo en dubte. N’hi ha prou, per exemple, amb el tancament de l’aixeta del gas natural rus que rep Alemanya perquè aquest país, que és la locomotora d’Europa, entri en recessió i afecti el conjunt del continent.

D’entrada, l’augment del PIB el primer trimestre de l’any, que es va saber ahir, ja ha estat més baix del que s’esperava, tant a la mateixa Alemanya com a Espanya. En concret l’avanç de dades de comptabilitat que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) assenyala, en aquest sentit, que l’economia espanyola amb prou feines hauria crescut un 0,3% intertrimestral davant el 2,2% del període anterior. La causa principal d’aquesta brusca frenada és que l’augment del consum de les famílies ha estat més baix de resultes de l’important increment de preus que s’ha registrat. Aquest consum més baix, que és un dels principals motors del creixement, s’ha sumat als problemes que han causat en la indústria la vaga dels transports, l’elevat preu de l’electricitat, que ha obligat a parar algunes de les fàbriques més intensives en consum d’energia, i els talls de subministraments com a conseqüència del rebrot de la pandèmia a la Xina, que ha col·lapsat el port més important del món, que és el de Xangai. Hi ha un retard enorme en l’arribada de contenidors d’aquest país, que és gairebé la fàbrica del món. Els problemes que ha tingut la indústria espanyola es reflecteixen en el gran augment de l’atur en aquest sector el primer trimestre, que ha acabat amb la destrucció de 68.000 llocs de treball.

La bona notícia, en aquest marc de dades negatives, és que tot apunta a una intensa recuperació del turisme a Espanya, que és el primer sector econòmic del país, després de dos anys de profunda crisi a causa de la pandèmia. Les dades del Govern central apunten que podria arribar a recuperar-se fins al 80% de l’activitat turística. Si fos així, suposaria un important impacte en el producte interior brut (PIB) i en la creació d’ocupació. També haurien de tenir un impacte molt positiu les inversions previstes en el Pla de Recuperació, finançat amb fons europeus, tot i que és important advertir que aquests diners gairebé no arriben a les empreses. Aquests colls d’ampolla en els ajuts europeus s’haurien de resoldre amb tota la

El nou creixement econòmic del 4,3% que s’espera per a aquest any no està assegurat

celeritat possible.

El Govern espanyol confia també en un intens augment de la inversió com a motor del creixement aquest any, però l’acumulació de problemes com els esmentats podria arribar a afectar molts dels plans previstos. L’increment dels costos salarials, de l’energia i de les matèries primeres, amb la caiguda de la productivitat, redueix els marges empresarials i, per tant, les possibilitats d’inversió i de contractació.

Aquí i ara, en conseqüència, la incertesa general creada pel conflicte bèl·lic a Ucraïna afecta cada vegada més la intensa inèrcia de creixement de l’economia espanyola. El dubte és si s’arribarà al 4,3% d’increment del PIB que les noves previsions estableixen. ●