Estudis tecnològics sense barreres

Ja fa anys que es va assolir la paritat a la universitat espanyola. I alguns menys que el percentatge d’estudiants de sexe femení és una mica superior al de sexe masculí. Segons dades del Ministeri d’Universitats, un 55,7% dels universitaris són noies i un 44,3% són nois. En algunes carreres, el predomini femení és folgat. Sobretot en els estudis relacionats amb l’educació, la salut i els serveis socials, o en ciències socials, periodisme, etcètera. Ara bé, aquests percentatges presenten una proporció inversa en carreres tècniques, on la presència masculina continua sent majoritària.

Ahir La Vanguardia va publicar un reportatge fet a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual, i protagonitzat per cinc noies a punt d’acabar els estudis aeroespacials. Elles representaven tan sols el 10% de l’alumnat quan van iniciar la carrera. Els darrers anys el seu nombre ha augmentat en cursos inferiors. Però el percentatge encara hauria de pujar.

Aquest tipus de progressos són benvinguts. La paritat és un objectiu en tots els àmbits. També en els que tradicionalment poden haver semblat un feu masculí. Per això és lamentable saber que un dels motius que perjudiquen una presència femenina més nombrosa en aquests estudis és la infravaloració que fan de les seves capacitats algunes candidates, que desisteixen cohibides per l’exigència d’algunes enginyeries, carreres de ciències, tecnologia o matemàtiques.

La intel·ligència i el desenvolupament cognitiu no saben de sexes. No hi ha d’haver carreres vedades a ningú amb capacitat per afrontar-les, i menys adduint raons de sexe. N’és la millor prova la trajectòria de la majoria de les que s’atreveixen amb aquests estudis i hi obtenen qualificacions brillants. En tot cas, la història recent convida a l’optimisme: és la història de la incorporació progressiva de la dona a la universitat i, en conseqüència, la gradual normalització en l’esfera laboral qualificada.

Finalment, cal afegir que tot el que s’ha dit potser ens ha de preocupar una mica menys que una altra informació publicada ahir: un de cada tres joves espanyols d’entre 15 i 29 anys voldria ser influencer. És a dir, algú que influeix en l’opinió pública a través de les xarxes. És una aspiració legítima. Però no podem oblidar que la veritable influència s’assenta no en el caprici ni en el gust o la moda, sinó en la possibilitat de tornar a la societat el que es pot obtenir mitjançant una educació rigorosa i sense barreres. ●

La paritat hauria d’avançar en tota mena de facultats universitàries