Juno House, club de dones

Al costat d’aquest enyorat tuguri anomenat Las Vegas, ha nascut la Juno House, el primer club social exclusiu per a dones de Barcelona, que aquest dijous a la nit va permetre l’entrada d’espècimens del gènere masculí, entre els quals figuraven marits escortats, pares orgullosos –Sandro Rosell– i algun partidari del veure-les a venir, cas d’aquest Don Tancredo.

A diferència del Casino de Jerez, exclusiu per a homes donats a conversar sobre el Govern i les dones, aquí es respira dinamisme i això que en diem esperit emprenedor, que tant ens admira als que no emprenem i vivim del salari.

El lloc té atmosfera i és bonrotllista. Aquí entra un masclista i se li’n van les ximpleries o li cau la bava, encara que no soc aquí per parlar bé o malament de la Juno House, sinó per tafanejar en territori comanxe i, tot i això, amic, tan oposat al feminisme institucional i les seves paraulotes. D’entrada,

En aquest club entra un masclista i se li’n van les ximpleries o li cau la bava

el club té una biblioteca de llibres llegats per les sòcies, amb dedicatòria sense destinatari obligada, una idea formidable. Jo vaig trobar a faltar una butaca d’orelles, més literatura i assaig històric i menys receptes per a l’èxit, però tot arribarà, dic jo.

La carta del restaurant és molt saludable –com podíem témer– i diuen que amb productes de primera. Juraria que les emprenedores es regalen poques indulgències a taula i no es queixen d’un menú sense macarrons amb sofregit i carn picada, paella del divorciat –arròs a la cubana sense plàtan– o un marmitako, guisat de bonítol mariner i potser molt viril.

Del coworking ja no en parlem: està tot pensat. I hi ha ambient d’esdeveniments, paraula a l’ús que tant desplaça conferència, acte o recepció. La vida avui és tot esdeveniment i per a esdeveniment un club femení amb empenta en aquesta Barcelona que ja s’ha diagnosticat la davallada i aspira a posar-hi remei.

Com tots els llocs prohibits de Barcelona i encara que no m’hi acceptin, soc fan de la Juno House, on el bar promet i les sòcies –molt atractives, valgui l’apunt– es poden relaxar, convidar-hi espècimens masculins o malparlar-ne, que en això tots som iguals. ●

( ) e m e e * o" +,- e Francisco José Eguibar mostra aquest símbol de pobresa entre les espigues.