Belén Esteban, Ayuso i el vi

Res de nou. L’Esteban, de nom Belén, i l’Ayuso, Isabel, han estat trending topic aquesta setmana una altra vegada. L’una, pel que va fer: trencarse la tíbia i el peroné fent el ruc penjada d’una barra d’exercicis al Sálvame, el programa que vosaltres i jo veiem els caps de setmana després de llegir Kant. L’altra, pel que va tuitejar, que en el llenguatge polític actual es converteix en paraula dita. Què han tingut en comú a part de ser tendència? Els seus dots per seduir una societat amoltonada i amb poc sentit crític, sigui per allunyar-se del pitjor de la televisió, sigui per distingir la veritat de la mentida.

Fixem-nos en Ayuso. Al matí un diari de tirada nacional publica que “el ministeri de Sanitat promourà la fi de l’alcohol als menús”. La idea surt de la nova estratègia per prevenir les malalties cardiovasculars, però en el titular aquesta idea es reinterpreta segurament per fer-lo clicable. El pla del Govern central assenyala el següent: “Col·laborar amb la restauració per promoure la dieta mediterrània com a model d’alimentació cardiosaludable, sense incloure-hi el consum d’alcohol”. Punt. En cap cas, ni a l’original ni a la interpretació no s’utilitza el verb “prohibir”.

Llavors s’activa l’efecte bola de neu i en temps rècord certs mitjans digitals i no poques televisions fan lliscar titulars cada vegada més esbiaixats, fins al punt que es conclou taxativament que Sanitat prohibirà les begudes alcohòliques al menú. Així es construeix el fake.

Veient l’oportunitat de llançar-li el llaç a la bèstia, Ayuso s’apunta rabent al bombardeig i tuiteja la seva pulla des del restaurant Ugo Chan (cuina fusió, a la carta, car) i, ¡ boom!, el fake agafa encara més velocitat i volada. “Un bon vi com el que els senyors del Govern ens volen prohibir”, escriu la lideressa acompanyant el text amb una foto d’una copa de vi.

A ella i al seu tuit els segueixen altres polítics a Twitter. Com Mónica García, de Más Madrid, que tuiteja en sentit contrari al de la presidenta. Tots volen pontificar, incidir en les emocions i treure’n rèdit. Tant se val si hi ha falsedat darrere (i manipulació).

La responsabilitat de la mentida és d’Ayuso, dels que van difondre el fake saltant-se l’abecé del periodisme, de tothom que s’empassa acríticament tot el que li arriba? Doncs diria que la cosa està molt repartida. Falòrnies i mentides deliberades n’han existit sempre, passa que ara hi ha gent més preparada per assumir que alguna cosa no és veritat i tant se’ls en dona: el pudor i la vergonya ja no existeixen.

Els mateixos pudor i vergonya que lamentablement han desterrat algunes cadenes de televisió que difonen en bucle la caiguda de Belén Esteban. Els mateixos pudor i vergonya que semblen haver perdut també alguns polítics en aquest país. Pel que fa a l’ofici de periodista, potser s’ha de fer amb urgència una reflexió i un article un altre dia: cal fer informació a base de credibilitat, verificació i rellevància, no hi ha opció.

La presidenta s’apunta al ‘fake’ sense vergonya: “Els senyors del Govern ens volen prohibir el vi”