La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un matrimoni interromput
La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van anunciar la seva boda fa 25 anys
El que més va cridar l’atenció durant la presentació oficial d’Iñaki Urdangarin com a promès de la infanta Cristina va ser la mida de la seva mà que en cap moment va deixar anar la de la seva somrient nòvia. Avui es compleixen 25 anys del dia que el llavors brillant jugador de l’equip d’handbol del Futbol Club Barcelona i la segona filla dels reis Joan Carles i Sofia es van comprometre, unes noces de plata que no arribaran a complir com a matrimoni, tenint en compte la relació que Urdangarin manté amb Ainhoa Armentia.
Poc imaginava la jove parella aquell 30 d’abril del 1997 tot el que la seva unió donaria de si. Van tenir un casament fastuós a Barcelona, complint amb un propòsit, que sense tenir un pla preconcebut va resultar ser una bona idea: vincular la Corona amb Catalunya. Cristina de Borbó vivia a la capital catalana des del 1992, treballava a La Caixa (Fundació); es va casar amb un basc establert a Catalunya i jugador del Barça i va acabar tenint quatre fills, nets del llavors Rei, catalans. El dia del casament, celebrat el 4 d’octubre, Barcelona va sortir al carrer per veure passar els nuvis que, a més, van reunir a la ciutat representants de les cases reials i de les més altes institucions locals, au
Felici
La par)lla, sobr) aqu)st)s líni)s, )n la s)va prim)ra aparició pública )l 30 d’abril d)l 1997. A l’)squ)rra, )l s)u casam)nt )l 4d’octubr). A dalt, una d) l)s s)v)s últim)s aparicions junts i, a la dr)ta, )l 2006, amb )ls s)us fills Ir)n), Pablo, Juan i *i+u)l tonòmiques i estatals. Va ser, després dels Jocs Olímpics, la reunió de celebritats més important.
La parella es va instal·lar en un pis de l’avinguda de Pedralbes i allà, després de néixer a la Clínica Teknon, es van criar els seus tres primers fills, Juan, Pablo i Miguel. Urdangarin va continuar jugant a l’equip d’handbol del Barça i en la selecció espanyola fins l’any 2000 i després va passar a exercir de gestor esportiu. La seva vida quedarà marcada pel màster en gestió empresarial que va fer a Esade (Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses), on va tenir com a professor Diego Torres.
El docent va veure en el gendre del rei Joan Carles el soci perfecte. Talent i relacions públiques al servei de l’Institut Nóos, que tots dos van crear per explicar el que ja tothom sabia, que els esdeveniments esportius, i l’esport en general, generen negoci. El seu negoci va ser contractar amb administracions públiques, principalment Balears i València, la celebració de fòrums i congressos a preus desorbitats i, a més, com va quedar demostrat en el judici, procedir a tota mena d’irregularitats econòmiques i fiscals. En ple èxit, els Urdangarin Borbó es van traslladar a una torre al barri de Pedralbes que van comprar a preu d’or i van tirar a