La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un túnel salvador sota el mur de Berlín
Helena Merriman relata la fugida en un llibre
lenc, relativament fàcil de cavar. “Hi ha alguna cosa en la intensa activitat física d’excavar un túnel, d’extreure fang i terra diàriament, que va simbolitzar per mi el desig de llibertat; això em va fascinar”, afegeix Merriman. L’estreta galeria, per on calia avançar de quatre grapes, feia 135 metres des dels soterranis d’una fàbrica de cervesa en zona occidental fins al soterrani d’un bloc d’habitatges a Berlín Est.
Joachim Rudolph, que té ara 83 anys, es va mostrar encantat de relatar la seva experiència. “Em va dir: ‘Ho recordo tot com si fos ahir’ –explica Merriman–. Rudolph té memòria fotogràfica, però a més sent passió per transmetre a la següent generació, la que va créixer sense el mur, el que va significar aquesta barrera per a la vida de tanta gent”. Altres protagonistes, com Wolfdieter i Renate Sternheimer, que van estar presos a l’RDA per la delació d’un occidental a la Stasi –la temuda policia secreta germanooriental– sobre un altre pla de fugida, van aportar altres perspectives.
Malgrat el títol, aquest llibre de capítols curts que atrapa pel seu ritme de pel·lícula d’espies és més quelacrònicad’unafugida.Merriman aprofita per bussejar en la convulsa història alemanya –i al capdavall, europea– del segle XX. Atravésdelessevespàginesrecorrem la derrota de l’Alemanya nazi, la penúria de la postguerra, la creació el 1949 de la República Federal d’Alemanya (RFA) i de l’RDA, les tensions entre potències a la guerra freda, la vida al Berlín dividit, el paper dels Estats Units, i la caiguda del mur el 9 de novembre
‘SULFU?O’ (CANDAYA)