La Vanguardia (Català-1ª edició)

J.A. Bayona i el miracle dels Andes

El director roda per a Netflix ‘La sociedad de la nieve’, basada en el llibre de Pablo Vierci

- ASTRID MESEGUER

Espectacle i emoció envolten tot el que fa Juan Antonio Jota Bayona. Va començar a L’orfenat, va descol·locar a tothom a Lo imposible, va continuar en Un monstre em ve a veure i, amb el suport de la maquinària de Hollywood va enlluernar amb la intrèpida acció que va suposar la seva aportació a la saga Jurassic World amb El reino caído. Ara va un pas més enllà amb La sociedad de la nieve, on narra l’odissea dels 16 superviven­ts del vol 571 de la Força Aèria Uruguaiana que es va estavellar en una glacera al cor dels Andes el 1972. El dantesc relat ja va ser portat al cinema amb èxit el 1993 a Viuen!, de Frank Marshall. Bayona aportarà a la superprodu­cció de Netflix la seva pròpia mirada dels fets prenent com a punt de partida el llibre homònim de Pablo Vierci, amic de molts dels superviven­ts, que va relatar els seus testimonis en una narració colpidora.

El realitzado­r català es mostra entusiasma­t amb aquest nou projecte, que li va començar a rondar pel cap durant el rodatge de Lo imposible, i que arribarà a la plataforma de streaming el 2023. Avui acaba un rodatge de gairebé cent dies a Sierra Nevada en què han hagut de bregar amb un temps capritxós, des de l’escassetat de neu fins a la calima que va cobrir les muntanyes de color taronja. Tot i això, Bayona es mou al seu aire entre el fred i el torb i rep content un grup de periodiste­s que visiten la filmació a finals de març. Està rodant amb la primera unitat una de les expedicion­s en què els superviven­ts es van intentar escapar de la glacera. “Avui el vent i la neu eren de veritat i els actors ho agraeixen molt”, comenta.

Una de les obsessions del cineasta és que el film traspua veritat. Atesa la complexita­t que comporta un disseny de producció aclaparado­r, el repte és molt més difícil. Però tenia clar que calia rodar a la muntanya. Ni més ni menys que 300 profession­als repartits en tres unitats estan treballant a la pel·lícula, que té un repartimen­t de 40 actors de nacionalit­at argentina i uruguaiana, la majoria debutants. Produïda per Belén Atienza i Sandra Hermida, que estan amb ell des de L’orfenat, és la primera cinta que fa en espanyol després de 14 anys rodant en anglès i ofereix al director un grau de llibertat més gran.

A més de Sierra Nevada, el rodatge es desenvolup­a a Montevideo i en diferents localitzac­ions dels Andes, tant a Xile com a l’Argentina, incloent-hi la vall de Las Lágrimas, localitzac­ió real on va tenir lloc la tragèdia. Un dels sets s’ha construït en una nau a l’aparcament de l’estació d’esquí. I allà es troba una de les tres rèpliques construïde­s a mida real de l’avió sinistrat. A les parets, una gegantina pantalla projecta plànols de la muntanya andina rodats a la vall de Las Lágrimas l’agost passat, quan tot es va engegar. “Una de les claus de la pel·lícula és que l’espectador tingui la sensació de ser allà. De cop serà Sierra Nevada i a la llunyania els Andes”, afirma Félix Bergés, supervisor d’efectes especials. En un intent d’evitar un decorat amb cromes, “la muntanya ha estat afusellada des de tots els angles per no haver d’inventar res digitalmen­t”, assenyala Laura Pedro, supervisor­a de VFX.

L’argentí Alejandro Fadel és al capdavant de la segona unitat. “Miro d’aprendre com mira en Jota per intentar-lo emular i alhora aportar la sensibilit­at que un porta. A mi m’agrada molt Bresson, i a ell, Spielberg”, afirma el director de Muere, monstruo, muere. La tercera unitat està dirigida pel noruec Eivind Holmboe, expert en rodatges de muntanya. La seva missió consisteix a “rodar els plans més complicats amb dobles”. I a 3.000 metres d’altura, a Borreguile­s, impacta veure el sorprenent avió exterior. Per arribar fins allà cal agafar un telecabina i després un llarg trajecte en retrack (vehicle especial per a la neu). Una vegada al destí, Alain Bainé, dissenyado­r de producció, comenta la complexita­t de traslladar un avió de 7.000 quilos de pes. “El vam pujar en dos trossos. El vam construir tombat i sobre un trineu metàl·lic”.

En un petit estudi, Montse Ribé, maquillado­ra d’efectes especials i guanyadora de l’Oscar amb David Martí per El laberinto del fauno, crea minuciosam­ent cadàvers fets amb silicona i cabells reals. “Bayona ens va demanar que pesessin perquè els personatge­s els traslladen d’un lloc a l’altre i volia que l’esforç de fer-ho fos realista”. I aquest realisme impregna tot el procés d’aquesta mastodònti­ca producció que a un el fa sentir com si fos dins de la pel·lícula. Una màgia que pocs directors poden aconseguir. ●

L’equip de la pel·lícula, que s’estrenarà el 2023, ha estat rodant cent dies a Sierra Nevada

$ < = 3 % > < 8 - 4 / ?(- (' 9 % ! '

C 3! % ' @ 7 1 # '' ' ) 8 8 A * % ?! 3( %B ' (' T %

 ?? QUIM VIVES ?? Juan Antonio Bayona al costat d’una de les tres rèpliques construïde­s a mida real de l’avió sinistrat fa 50 anys
QUIM VIVES Juan Antonio Bayona al costat d’una de les tres rèpliques construïde­s a mida real de l’avió sinistrat fa 50 anys

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain