Transparència i corporalitat

Llums %’Antiga

Intèrprets: La GraPde Chapelle; Albert Re4asePs, dire44ióP. Exaudi; James Weeks, dire44ió Lloc i %ata: SaPta Maria del Pi i SaPta Àgata, 20 i 28/IV/2022

Són magnífiques les sessions que presenta aquesta edició d’un festival que ens obliga a recordar aquell a qui va donar vida Maricarmen Palma des de La Caixa que il·luminava la primavera.

Qüestions d’espai porten a comentar conjuntament dues aportacions excel·lents, la primera la del dia 20 d’abril, amb fonament en Tomás Luis de Victoria, que va conjugar actualitat, qualitat i sensibilitat, amb Lamentaciones, majoritàriament de la Setmana Santa també del portuguès Manuel Cardoso, o d’Alonso Lobo, que a Sevilla va compartir experiència amb Francisco Guerrero, o Pedro Ruimonte, que va tornar de Brussel·les cap al final de la seva vida a la seva ciutat natal, Saragossa.

Un cor petit, vuit integrants amb personalitat, que van deixar veure qualitat, bellesa i transparència, polifonia intensa per a devots que va deixar varietat tímbrica, color en la conjunció i un tractament molt subtil de les sopranos, que no van ser dominants i sí ben imbricades.

El concert d’Exaudi (dia 28 d’abril) va estar centrat en madrigals de Carlo Gesualdo amb un grup potent i subtil, ben condicionat i comprensiu amb l’estil que demana el compositor, que reflecteix bé la seva personalitat en una música que ja mostra passió, camí indiscutit de l’escena operística que esperava a la cantonada. Aquella era una societat de tenebres, que es veien aguditzades pel lamentable masclisme del compositor italià.

Gesualdo dinamitza amb la seva música la paraula carregant-la del seu sentit dramàtic i expressiu, i les peces de l’actual Michael Finnisy presentades desvirtuen aquesta essència amb gestos moderns, que confonen paraula-significatsentiment amb la simple materialitat de la veu. Els madrigals de llibres V i VI de Gesualdo arriben per moments al sublim, i en altres moments contrasten per la seva corporalitat. Les versions van ser directes, d’individus conscients del seu paper coral, que van deixar veure les particularitats i la riquesa de cada una de les veus.

Un moment culminant de la vetllada va ser la versió de Nigra es, pulchra sum, una obra impressionant de Bernat Vivancos (en la primera audició aquí), que parla una vegada més de la profunditat de la seva tasca, en una versió compromesa pròpia de la intensitat expressiva i qualitat d’aquests intèrprets. Enhorabona. ●

Polifonia intensa per a devots, que va deixar varietat tímbrica i color en la conjunció