El Barça jugarà la final de Champions després d’una èpica remuntada

Adolfo va marcar el 4-5 a 20 segons dels penals

Una remuntada tan agònica com genial i justa. El Barcelona es va veure obligat a un esforç suprem per estar a la seva sisena final de la Champions, en la qual demà s’enfrontarà a l’Sporting Clube, el seu botxí a la final de l’any passat. Als 41 segons ja perdia per un penal de Dídac Plana a Rocha i abans de l’equador del primer temps va arribar el segon del Benfica, que se’n va anar al descans guanyant 3-0 gràcies a una contra després d’un xut al pal de Marcenio.

No li va sortir res bé al Barcelona en aquest primer temps, en què va xutar 37 cops però no hi va haver manera de trobar una escletxa a la porteria rival. Va xocar una vegada i una altra contra el mur.

El gol de Matheus als 21 segons de la segona meitat va ser el primer pas per creure. El seu cop amb l’esquerra va anar al pal i a l’esquena del porter André Sousa abans d’entrar. El Barça va continuar el seu setge i només el frenaven els pals quadrats, com en la fatídica final de Berna del 1961, també contra el Benfica. Marcenio, el porter Dídac Ferrão i fins i tot Sergio Lozano en un doble penal van topar amb la fusta. Llavors va arribar la genialitat de Ferrão, que es va inventar un gol d’esquena i de taló. Aquesta jugada va intercanviar les dinàmiques. El Barça va passar a estar convençudíssim de remuntar i ho va fer amb dos xuts de Dyego calcats, el primer després de fregar el seu company Pito. El 4-3 premiava la insistència i la fe blaugrana.

Tot i això, a la jugada següent, Chishkala va marcar el 4-4. Va ser l’única pega a una immensa segona part dels de Velasco, que es van haver de conformar amb anar a la pròrroga. I va esperar fins que Dyego va tornar a desequilibrar per l’esquerra i la seva centrada la va empènyer Adolfo per ficar el Barça a la final a 20s dels penals. ■