La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’eurozona frena i la inflació apunta a rècords
El creixement s’alenteix a un 0,2% el primer trimestre
recuperació, és menys potent del previst, de manera que Calviño reconeix que no es recuperaran els nivells de prepandèmia fins al primer semestre del 2023. Suposarà un any i mig de retard respecte a la mitjana dels països europeus, que ja ho van aconseguir a finals del 2021. Els pròxims anys es preveu una moderació gradual del creixement, amb un 3,5% el 2023, un 2,4% el 2024 i un 1,8% el 2025.
Tot i això, malgrat la forta retallada del creixement per a aquest any, són gairebé tres punts, el Govern espanyol manté intacta la seva previsió de dèficit, que es queda en un 5%. La seva conservació és possible gràcies a l’augment molt considerable de la recaptació l’any passat. Un augment que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, afirma que es deu en un 80% a la creació d’ocupació i a la recuperació econòmica. Per als dos pròxims anys, es milloren lleugerament els objectius de dèficit, que queden en un 3,9% el 2023 i en un 3,3% per al 2024.
Pel que fa al deute públic, aquest any se situarà en un 115,2% del PIB, en un 112,4% el 2023, en un 110,9% el 2024 i en un 109,7% el 2025. Calviño va argumentar que la contenció del dèficit, el creixement i la rebaixa dels interessos del deute expliquen aquesta millora.
D’altra banda, el programa d’estabilitat enviat ahir a Brussel·les preveu apujar els salaris dels treballadors públics en línia amb la inflació prevista. S’estableix que “a partir del 2023, els salaris (públics) incorporen una tendència en línia amb l’evolució de preus prevista”. Atès que el mateix programa d’estabilitat preveu una inflació mitjana el 2023 d’un 2%, podria ser aquesta xifra sobre la qual pivotaria l’augment.
Diferent és el cas dels pensionistes. La seva pujada també depèn de la inflació, però una llei regula que l’augment serà la mitjana de la inflació interanual registrada entre el desembre del 2021 i el novembre d’aquest any. Tal com van les previsions, pot ser una xifra en l’entorn d’un 6 o 7%. Les mateixes previsions del Govern central preveuen un deflactor del consum privat (concepte semblant a la inflació) d’un 6,1% per a aquest any.
Espanya recuperarà el PIB previ a la covid el primer semestre del 2023, un any i mig més tard que la UE
El salari dels treballadors públics el 2023 pujarà en funció de la inflació prevista (2%)
Pel que fa al mercat laboral, es preveu un descens gradual de la taxa d’atur que se situarà per sota d’un 13% aquest any i per sota d’un 10% el 2025.
En relació amb la dada de l’INE sobre el creixement del PIB dels tres primers mesos de l’any, és una gerra d’aigua freda. Després de creixements per sobre d’un 2% els dos trimestres anteriors, un augment de només el 0,3% és una sorpresa negativa. Així, l’economia confirma un alentiment notable amb una caiguda del consum de les llars, que es redueix un 3,7% quan havia crescut en els tres trimestres anteriors.
És cert que aquest trimestre ha experimentat l’impacte de la guerra d’Ucraïna, una escalada encara major dels preus del petroli i del gas, i a més, també amb les derivades de la vaga de transport del març. Les famílies han de pagar més per l’energia i també per la resta de productes. Les últimes dades mostren que la inflació subjacent ha escalat fins a un 4,4%, cosa que mostra que els preus de l’energia s’han traspassat a la resta d’elements. Tot això ha portat un garrepa 0,3% de creixement que ningú no preveia. ● És l’escenari menys ideal després d’una pandèmia. El creixement del PIB de l’eurozona tanca el primer trimestre de l’any amb una desacceleració enmig d’una escalada de preus que no s’havia vists des de fa dècades, segons va confirmar ahir l’Agència Europea d’Estadística Eurostat.
La inflació de la zona euro continua en màxims històrics. A l’abril els preus van créixer un 7,5%, una dècima més que al març, el nivell més alt des del 1997, any d’inici de la sèrie històrica, quan es va aprovar quins països elegirien l’euro com a moneda comuna.
L’augment de preus no dona treva i s’allunya cada vegada més de la meta del Banc Central Europeu d’un reajustament anual de preus proper a un 2%. Precisament, el vicepresident de l’entitat, l’espanyol Luis de Guindos, va estimar aquesta setmana que la inflació podria arribar al seu pic la segona meitat de l’any.
L’indicador d’inflació bat rècords des del novembre, cosa que augmenta la pressió al BCE perquè retiri els estímuls introduïts durant la pandèmia al juny, i successivament augmenti els tipus d’interès.
L’energia, amb uns indicadors que van augmentar un 38%, és la principal causa de l’augment de preus. Per la seva part, els aliments, l’alcohol i el tabac van patir un augment d’un 6,4%, i els béns industrials no lligats a l’energia es van incrementar un 3,8%.
A aquesta situació s’hi ha de sumar la recuperació econòmica després de la pandèmia, tocada per les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Segons les dades preliminars, l’economia de la zona euro tan sols va registrar un augment d’un 0,2% el primer trimestre de l’any, una dècima menys que en el tancament del 2021, cosa que confirma un panorama de frenada econòmica.
Durant els primers mesos de l’any, les economies més grans de l’eurozona tenen creixements molt per sota de l’esperat o fins i tot es desacceleren, com en el cas d’Itàlia (amb una caiguda d’un 0,2%). Alemanya puja un 0,2%, França no creix (0,0%) i Espanya augmenta un 0,3%, molt lluny del 2,2% de l’últim trimestre del 2021, a causa de la contracció del consum de les llars per la pandèmia i la crisi energètica després de la invasió d’Ucraïna.
En canvi, els països que més han crescut aquest 2022 són Portugal, amb un envejable augment d’un 2,6%, i Àustria i Txèquia, amb increments d’un 2,5%, seguits de Letònia, amb un 2,1%.
La combinació d’un baix creixement del PIB i una elevada inflació encén, tot i això, les alertes. Les bones perspectives que hi havia gràcies al fons de recuperació i al final de les restriccions per la pandèmia s’han vist entelades pel fantasma de l’estagflació (quan se suma un baix creixe
França no creix, Itàlia cau i Alemanya amb prou feines repunta: les grans economies estan en dificultats
L’alça dels preus a l’àrea euro continua en màxims històrics, al punt més alt des del 1997
ment amb una alta inflació), que ningú no va veure venir quan va començar l’any.
Les dades confirmen les previsions que el creixement es debilitaria per la guerra, però que s’ha agreujat per la pujada de preus de l’energia i nous problemes a les cadenes de subministrament, causada en part per la política de zero covid a la Xina.
“Observem una escalada de preus, una feble confiança dels consumidors i condicions estrictes de finançament, cosa que significa que podem esperar dificultats significatives”, alerta l’economista d’ING Bert Colijn. ●