La Vanguardia (Català-1ª edició)

Les compres europees d’energia a Rússia quadrupliq­uen l’ajuda a Ucraïna

La UE ha finançat Moscou amb importacio­ns per 44.000 milions des de la invasió

- /arEFTBMa

Els països europeus no han deixat en les últimes setmanes d’expressar públicamen­t el seu suport a Ucraïna. No només amb paraules, sinó amb ajuda militar i econòmica. Tot i això, Rússia està rebent en comparació molts més diners que els ucraïnesos, gràcies a la dependènci­a energètica del Vell Continent.

Una investigac­ió del think tank belga Bruegel ha calculat que durant el període que va des del 27 de febrer fins a finals de març la UE ha proporcion­at a Ucraïna més de 5.000 milions d’euros, amb dades del Kiel Institute. Però Rússia ha ingressat molt més: una xifra que supera els 20.000 milions d’euros, procedent de les factures que els europeus els paguen per aconseguir petroli, gas i en menor mesura carbó procedents del territori rus. És a dir, quatre vegades més.

L’alt representa­nt per a Afers Exterior de la UE, Josep Borrell, va oferir a començamen­ts d’aquest mes una proporció una mica diferent i amb un descart molt més gran. En paraules de Borrell, la UE com a institució tan sols hauria finançat Kíiv amb 1.000 milions d’euros, mentre que Rússia s’hauria embutxacat uns 35.000 milions dels europeus. “Li hem de dir a Zelenski no tan sovint que és un heroi i en canvi donar-li recursos per combatre”, va dir el polític català.

Més enllà del ball de xifres, queda clar que hi ha un fort desequili

Per països, des del 24 de febrer fins avui. Valor estimat en milions d’euros

Alemanya

Itàlia

Xina

Països Baixos

Turquia

França

Bèlgica

Corea del Sud

Polònia

FONTS: bri a l’hora d’analitzar els fluxos financers entre els dos països.

Qui és el màxim finançador de la màquina de guerra russa?

Doncs segons un estudi de CREA, Center for Research on Energy and Clean Air que, a diferència d’altres estudis, recull dades des del començamen­t de la invasió Europa ha importat uns 44.000 milions d’euros en concepte d’energia. Una quantitat de diners que ha acabat a les arques russes. El major finançador de Rússia és Alemanya, que ha abonat al règim de Vladímir Putin uns 9.100 milions d’euros, seguida d’Itàlia amb gairebé 7.000 milions, la Xina (6.700), Holanda (6.700), Turquia (4.100) i França (3.800). Espanya va aportar una mica menys de 2.500 milions d’euros, segons les esmentades fonts.

Els ports que més combustibl­e reben des de Rússia són Rotterdam i Maasvlakte (Països Baixos), Trieste (Itàlia) i Gdansk (Polònia). Les empreses energètiqu­es que més energia de Rússia van comprar durant aquest període

En milers de milions de dòlars. Comparació d’un mes entre el 27 de febrer i el 27 de març van ser Exxon Mobil, Shell Total.

“Occident intenta remeiar aquests desequilib­ris enviant armament a Ucraïna. Aquesta tramesa de material es pot assemblar a un subministr­ament, tot i que en realitat no s’enviï als ucraïnesos exactament el que demanen: els occidental­s tenen por que Putin perdi el cap. També els ajudem econòmicam­ent, però en menor mesura”, comenta a aquest diari un general retirat que va ser a Kosovo ocupant-se de la logística.

“A mesura que el flux de suport a Ucraïna sigui més important i es prolongui en el temps, Rússia ja no podrà dur a terme cap operació amb èxit. L’equilibri de forces, no el crit de “pau, pau!”, detindrà i l’agressió”, afirma aquest militar veterà.

El Kiel Institute destaca com els EUA han proporcion­at fins a finals de març als ucraïnesos uns 7.600 milions d’euros entre ajuda militar, humanitàri­a i militar, un 50% més de l’aportat pels europeus. “És vistós que els Estats Units per si sols n’estiguin donant més que tota la UE, al veïnatge immediat de la qual la guerra està fent estralls”, va afirmar Cristoph Trebesch, del Kiel Institute.

De totes maneres, segons CREA, tot i que aquest flux de caixa continu d’Europa a Rússia debilita l’efecte de les sancions, sí que s’està donant alguna conseqüènc­ia. “Els volums de petroli i carbó ja estan caient. I, a curt termini, Rússia no té reemplaçam­ent per substituir la demanda europea. A les varietats de cru i de carbó exportats a Europa li costa trobar un altre comprador. Hi ha poques refineries i centrals dissenyade­s per utilitzar aquest combustibl­e. Rússia té dificultat­s per redirigir els vaixells de càrrega que ja no prenen en considerac­ió els europeus. Molts naveguen sense rumb definit”.

Però fins que Europa no decideixi tancar l’aixeta del gas rus el desequilib­ri continuarà. ■

“El que frenarà el conflicte és el suport logístic als ucraïnesos”, pronostica un militar retirat

Valor total de les importacio­ns d’energia de Rússia

Europa paga a Rússia quatre vegades més que a Ucraïna

L’ajuda dels Estats Units a Ucraïna és un 50% superior a l’aportada per la Unió Europea

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain