La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cautela malgrat la inflació
La manifestació del Primer de Maig arriba avui molt més caldejada que en anys anteriors perquè el poder adquisitiu dels treballadors està caient com a conseqüència de l’augment de la inflació. No hi ha dreceres possibles ni cal gastar gaire literatura per explicar-ho. A cada casa es fan avui els comptes de la vella i la pujada de gas, electricitat i gasolina no té res a veure amb la situació dels salaris, que estan estancats. En general, avui tots som més pobres. Així mateix, les desigualtats creixen. Els rics són molt més rics i es gasten les fortunes en els capricis que els venen de gust (vegeu avui el suplement Diners), i els informes de Càritas ens diuen que el nombre de pobres es multiplica.
El drama és que l’increment natural dels salaris al nivell de la inflació provocaria una crisi econòmica de conseqüències incalculables. Toca actuar amb racionalitat. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, suggereix que el cost de la inflació es reparteixi entre empreses i treballadors. Les primeres haurien d’acceptar uns marges més exigus en els resultats (no tots obtenen beneficis, ni de bon tros), i els segons, resignarse que els seus salaris no pugin al mateix ritme que la inflació.
Es calcula que mig milió d’empreses han de renovar els seus convenis col·lectius els pròxims mesos i el risc que els sindicats vulguin fer pujar els sous com la inflació podria escanyar el creixement econòmic postpandèmia. De moment, el Govern central ha reduït a un 4,3% el seu pronòstic de creixement respecte al 7% previst anteriorment. Les projeccions dels experts assenyalen que la inflació no s’aturarà aquest any perquè el preu dels subministraments energètics continuarà alt, i no se n’espera cap descens percentual fins a principis del 2023.
La situació a Ucraïna, que es pot veure agreujada per la crisi de proveïments influïda pels casos de covid que es registren a la Xina, no permet ser optimista. Patronal i sindicats han d’actuar amb summa cautela perquè, tot i que fa molts anys que suportem crisi rere crisi, encara no hem sortit del pou. La inflació ens ofega, però, si no s’actua amb responsabilitat, ens pot acabar asfixiant.