La Vanguardia (Català-1ª edició)
Finlàndia i Suècia miren a l’OTAN
La invasió russa d’Ucraïna precipita l’adeu a la neutralitat de tots dos països
La guerra llançada per Rússia contra Ucraïna ha sacsejat amb un realisme brutal l’arquitectura de seguretat internacional i ara impulsa dos països europeus militarment no-alineats, Finlàndia i Suècia, a revisar a marxes forçades la seva històrica neutralitat. Les dues nacions nòrdiques sol·licitaran l’ingrés a l’OTAN les pròximes setmanes, tal com van vaticinar les seves respectives primeres ministres, la finlandesa Sanna Marin i la sueca Magdalena Andersson, en roda de premsa conjunta a Estocolm el 13 d’abril.
Mitjans finlandesos i suecs donen per fet que els dos països presentaran la sol·licitud alhora, probablement a mitjan maig, sense esperar la cimera anual de l’OTAN, que se celebra a Madrid els dies 29 i 30 de juny. El Parlament finlandès va iniciar la setmana passada el debat sobre l’adhesió com a millor manera de protegir-se d’una possible agressió de la veïna Rússia, amb qui comparteix una frontera terrestre de 1.340 quilòmetres.
Suècia ha anat menys ràpida, en part perquè el seu Govern en minoria és socialdemòcrata –i aquest partit té un llarg historial de rebuig de l’OTAN– i en part perquè hi ha eleccions el pròxim 11 de setembre, a banda que per a Suècia no pertànyer a l’OTAN fins ara ha estat gairebé una qüestió d’identitat. Quan Rússia va envair Ucraïna fa més de dos mesos i Hèlsinki va posar proa cap a l’Aliança Atlàntica, la líder sueca Andersson es va limitar a comentar que es faria un estudi –els últims anys se n’han fet dos– sobre el tema. Ara Estocolm ha hagut d’accelerar.
“Per a Finlàndia la decisió és més fàcil, perquè es basa en la realpolitik. Durant la guerra freda vam ser neutrals per necessitat, no pas per elecció; la tradició de neutralitat de Suècia és més antiga i més ideològica. Però quan les realitats canvien, els dos països s’adapten”, argumenta Alexander Stubb, ex primer ministre de Finlàndia (2014-2015) en un fil a Twitter en què també afirma que “la decisió sobre l’afiliació finlandesa a l’OTAN es va prendre de facto el 24 de febrer del 2022, quan Rússia va atacar Ucraïna; els sondejos d’opinió van canviar d’un dia per l’altre”.
En efecte, a Finlàndia (5,5 milions d’habitants), però també a Suècia (10,4 milions), per primera vegada a la història les enquestes mostren un clar gir pro
Hèls ki