La Vanguardia (Català-1ª edició)
Finlàndia ha estat neutral per necessitat geopolítica, Suècia més per identitat
Aliança Atlàntica en la població. Un sondeig de Kantar TNS publicat dijous pel diari Helsingin Sanomat indica que un 65% dels finlandesos donen suport a l’ingrés a l’OTAN, quan els nivells previs a la guerra oscil·laven entre un 20% i un 28%. Segons una enquesta de l’institut Demoskop per al diari Aftonbladet publicada el 20 d’abril, un 57% dels suecs donen suport a l’adhesió.
Que Finlàndia vagi més avançada en el procés no és estrany; per la frontera amb Rússia té una història plena de conflictes bèl·lics amb el veí de l’est. Durant segles els finlandesos, com a part del regne de Suècia, van combatre en desenes de guerres contra Rússia. Després de passar un segle sota domini rus, Finlàndia va declarar la independència el 1917 i va lliurar més tard dues conteses amb la Unió Soviètica: la brutal guerra d’Hivern (tres mesos entre el 1939 i el 1940) originada per la invasió ordenada per Stalin, en què Finlàndia va aconseguir retenir la seva sobirania però va perdre un 11% del territori; i la guerra de Continuació (19411944), en què es va alinear amb l’Alemanya nazi per intentar recuperar el que havia perdut. Durant la postguerra, Hèlsinki va establir vincles de caràcter pragmàtic amb Moscou i es va mantenir com a país militarment no-alineat.
Suècia, que va lluitar en guerres amb els seus veïns durant segles, va evitar després qualsevol aliança militar durant més de 200 anys. La fundació el 1949 de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) per dotze països –entre els quals les escandinaves Noruega i Dinamarca– no va fer que finlandesos i suecs canviessin de parer.
Amb tot, la tradicional neutralitat dels dos països va deixar de ser estricta el 1995, quan van ingressar a la Unió Europea i, com a resultat, van ampliar coo
Països de l’OTAN peració amb l’OTAN com a socis. Finlàndia i Suècia participen regularment en maniobres militars de l’aliança.
Dijous a Brussel·les, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va dir al Parlament Europeu que “si decideixen presentar una sol·licitud d’ingrés, Finlàndia i Suècia seran rebudes amb els braços oberts i poden esperar que el procés sigui ràpid”. Stoltenberg va afegir que l’organització estudia algun mecanisme de protecció per al període entre la sol·licitud i l’acceptació.
Durant aquest procés –la durada del qual no és clara, però en teoria podria ser de mesos–, tots dos països continuarien sense estar coberts pel crucial article 5 de l’aliança, que estipula que un atac militar a un dels membres és un atac a tots els es
L’OTAN estudia alguna protecció per als dos països durant el lapse entre la sol·licitud i l’ingrés
tats de l’acord, que l’han d’ajudar. Ara l’OTAN té 30 països. “Estic segur que hi ha maneres de cobrir aquest període intermedi”, va declarar Stoltenberg.
Des que van transcendir les intencions de Hèlsinki i Estocolm, Rússia ha multiplicat els avisos als dos països, amb l’amenaça de reforçar la presència militar al mar Bàltic, amb armament nuclear inclòs, des del seu enclavament de Kaliningrad.
La primera ministra finlandesa proclama aquests dies el valor del seu país per a l’aliança. En efecte, el seu exèrcit consta de 280.000 militars i té, a més, 900.000 reservistes, és a dir, gairebé un terç de la població adulta és reservista. I el servei militar continua sent obligatori per als homes.
A Finlàndia hi ha una planificació detallada sobre la manera de respondre a una invasió, des del desplegament d’avions de combat en carreteres remotes, la col·locació de mines en rutes clau de navegació, i la voladura de ponts per a la defensa terrestre, amb l’evacuació de civils. Suècia, entre altres coses, té una de les armades més grans del mar Bàltic. ●