Rússia reforça el Donbass amb tropes del llunyà orient

El tinent Aleksei Aleksiévitx observa els meandres del Síverski Donets des del turó on s’alça l’estàtua monumental del bolxevic Artiom. En un país tan pla com Ucraïna qualsevol turó és un gran avantatge estratègic, i aquest que abriga el monestir de Sviatohirsk és crucial per defensar l’alt Donetsk de la invasió russa.

Les cúpules daurades de les esglésies atrapen la llum i enfosqueixen el bosc que s’estén a la vora occidental del riu. Amagats entre els arbres, russos i ucraïnesos lliuren una de les batalles més decisives d’aquesta guerra.

El gabier Aleksei mira des de dalt de les Muntanyes Sagrades i no li agrada el que veu. No ho diu, però presagia el pitjor. El foc de l’artilleria russa és intens i constant. El front amb prou feines s’ha mogut en dues setmanes d’una batalla cada dia més cruenta. Els dos exèrcits acumulen armes i homes en aquest parc natural, lloc d’esbarjo i expiació en temps de pau.

Repiquen les campanes de Sviatohirsk i els monjos canten l’ofici ortodox. De fons se senten les explosions que pugnen per mantenir els esperits sotmesos. Aquest també és un combat de Déu amb l’home.

L’Aleksei tem pel pont que creua el Síverski Donets al costat del monestir. Si tot es torça, serà destruït. Les mines ja estan col·locades sobre el tauler, al costat dels cadenats de centenars de parelles que es van declarar amor etern i van llançar la clau a l’aigua. El tinent no recorda on va deixar el seu i no té temps de buscar-lo. Cal continuar.

Anem al poble de Studanok, uns quilòmetres riu amunt. La situació allà encara és més tensa perquè fa dues setmanes que els russos van prendre Iaremivka, a la ribera oposada. L’exèrcit ucraïnès va volar el pont després que l’últim soldat i l’últim civil l’haguessin travessat. L’Aleksei va aconseguir treure la seva mare. Altres veïns van preferir quedar-se. La Nàdia, la mare de l’Aleksei, els ha telefonat i li han explicat que a casa seva viuen deu soldats russos. Sembla que han matat els 25 pollastres del galliner i que a la segona planta hi han muntat un lloc d’observació.

Rússia ocupa les terres i divideix la família del tinent. Els seus dos germans viuen a Moscou i no parla amb ells des del 2014, any de la invasió del Donbass. Ell ja va lluitar llavors per defensar el mateix territori que ara i els seus germans no li perdonen que continuï negant a Rússia el que creuen que és de Rússia.

Arribem a casa d’en Vladímir Vladimírovitx, el fuster del poble. Li portem un generador que ha comprat World Central Kitchen (WCK), l’organització de José Andrés, que continua present a la primera línia de foc, tant al Donbass com al sud d’Ucraïna, repartint aliments i productes essencials que són una línia vital.

En Vladímir obre la contraporta de fusta i el cineasta Cary Fukugama, un dels voluntaris de WCK, posa el cotxe en un pati descurat. L’herba alta es menja els jocs infantils de color rosa, castigats per la deixadesa

■ La intel·ligència dels Estats Units afirma que la campanya del Donbass té un cost molt alt per a Rússia. L’alt nombre de baixes que pateix l’ha obligat a reforçar el front amb tropes destacades a la costa del Pacífic. Les defenses ucraïneses cedeixen terreny, però a poc a poc. Rússia compensa aquesta dificultat amb una força aèria i uns míssils balístics molt més potents. Ahir va tornar a atacar el polígon d’Azovsal a Mariúpol i Odessa, on la pista de l’aeroport va quedar feta malbé. i la intempèrie. Fa dos mesos que en Vladímir va deixar la seva dona i dues filles a la frontera polonesa. Ara mata el temps cuidant el seu pare enllitat i fabricant palets. No té a qui vendre’ls, però no vol deixar de fer-ne.

L’Aleksei abraça en Vladímir. Feia mesos que no es veien. Es posen al dia ràpidament. No hi ha gaire cosa a explicar. Tots dos viuen sols. En Vladímir, en un poble que és un front de batalla, i l’Aleksei, en un petit destacament dalt d’un turó.

La dona i la filla de l’Aleksei viuen en un altre poble situat també en primera línia. Ell es turmenta amb el que els pugui passar. Les dones són armes en mans dels soldats russos. Les han agredides i violades. Més de 3.000 han pres la píndola abortiva a les zones alliberades.

L’Aleksei necessita convèncer la seva dona perquè agafi la nena i fugi a un lloc segur, però ella no vol anar-se’n per no deixar-lo encara més sol. Ell ja no sap què dir-li, però necessita veure-la. L’endemà, el seu primer dia de permís en un mes, l’acompanyem a Síversk.

Saber el sant i senya ens facilita travessar els punts de control. Abans d’arribar, pugem a un turó per contemplar el camp de batalla. L’exèrcit rus és a les portes de Iampil, deu quilòmetres més al nord. Síversk, per sort, és al costat bo del riu.

El tinent Aleksei solia pujar aquí a practicar punteria amb