La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Pentàgon ataca amb armes... i emocions
El portaveu de Defensa perd l’aplom i, a punt de plorar, titlla Putin de “depravat”
Les emocions són armes de gran calibre. I a la guerra d’Ucraïna el seu desplegament cada dia és més evident. Davant l’expansió de la por i la recuperació de l’orgull nacional amb què juga Vladímir Putin, l’Administració de Joe Biden ho té fàcil per fer aflorar legítims sentiments de dolor i de pena davant les víctimes innocents de la invasió d’Ucraïna. Sentiments d’empatia i solidaritat davant els que fugen de la contesa; d’indignació i d’ira davant les barbaritats de l’exèrcit rus, d’ira dels justos.
L’emotiva i vehement arrencada del portaveu del Pentàgon contra Putin divendres va tenir tanta difusió o més que el discurs del president de la nació quan, el dia anterior, va anunciar un nou paquet de 33.000 milions de dòlars per armar i ajudar econòmicament Ucraïna. Aquesta injecció, sumada als 13.600 milions aprovats el mes anterior i gairebé “exhaurits”, va portar un premi Nobel d’Economia, Paul Krugman, a considerar que “Joe Biden ha fet més per defensar la llibertat, de manera substantiva per sobre de les simples paraules, que qualsevol altre president dels Estats Units des de Harry Truman”.
John Kirby, bregat secretari de Premsa del Pentàgon amb 36 anys d’experiència en afers militars i oficial de carrera, no va donar cap mostra d’haver preparat els seus apassionats comentaris sobre els excessos criminals de Rússia a Ucraïna. Però el cas és que l’al·locució va funcionar als mitjans i, per tant, al front moral de la tropa civil, com si l’hagués escrit un geni de la comunicació en un llibret.
“És difícil pensar que ningú amb sentit de la moral i l’ètica pugui justificar el que fa Putin a Ucraïna. És difícil mirar a...”. El portaveu es va haver d’aturar i empassar saliva, aparentment per no posar-se a plorar o per ràbia. Va ser quan mirava de respondre a la pregunta d’un periodista sobre si l’actitud del líder rus era racional.
“No soc psicòleg. Però és difícil mirar algunes imatges de les atrocitats a Ucraïna –va dir per reprendre el fil– i creure que un líder madur, considerat i seriós pugui fer alguna cosa així”, va dir. “De manera que no puc parlar de la psicologia de Putin –va reiterar–, però crec que tots podem parlar de la seva depravació”. Perquè actua, va afegir, amb “la forma més freda i depravada de brutalitat”. I va considerar que la retòrica del president rus sobre la defensa dels interessos del seu país i la presumpta tendència “nazi” del Govern de Volodímir Zelenski “no quadra” amb el que ell i el seu exèrcit fan al país envaït: “Trets al clatell amb les mans lligades a l’esquena, embarassades assassinades, hospitals bombardejats... És inconcebible, em supera”, va concloure Kirby.
Fins ara era Biden qui anava a totes contra la crueltat del “criminal de guerra” que, a parer seu, és Putin. Però sempre des d’una certa distància i en un to molt polític. Els responsables de Defensa i Exteriors, i sobretot els portaveus, se centraven més en els fets i les decisions.
La intervenció de Kirby es va situar més a prop de l’ofensiva emocional amb què els mitjans dels Estats Units, especialment les teles, preparen les informacions sobre el terreny i donen suport tant a l’ajuda del Govern al país ocupat com a les sancions a un país agressor que tracten com a íntim enemic propi. Sense concessió a matisos o intents d’explicació. La denúncia de l’agressió russa va a l’una amb l’aplaudiment al contraatac ucraïnès. Com en un recent reportatge de la CNN que, amb música malenconiosa i fotos, transmetia la pena de les víctimes amb el mateix to i intensitat amb què exaltava l’heroisme dels joves que llançaven còctels molotov als tancs russos.
El pacifisme, terme que per començar Putin ha eliminat del seu vocabulari, sembla desaparegut en combat també als Estats Units. Es diria que és temps de fervor guerrer. Que ara toca ràbia. ●
L’esclat de Kirby va tenir tanta difusió o més que no pas l’anunci de Biden dels 33.000 milions per a Ucraïna
Les televisions tracten la guerra sense concessió als matisos, i ara el pacifisme sembla fora de combat