La Vanguardia (Català-1ª edició)
La tornada dels Marcos a les Filipines
El fill del dictador Ferdinand Marcos, expulsat el 1986, es prepara per reprendre la presidència en els comicis del maig
En l’assalt final al palau presidencial de Malacañang, d’on la seva família va haver d’escapar a correcuita fa gairebé quatre dècades, Ferdinand Marcos jr. no ha deixat res a l’atzar. El seu equip ha reconvertit un himne associat amb la llei marcial que va imposar el seu pare, el dictador Ferdinand Marcos, en una enganxosa melodia pop ballable a les xarxes socials. També s’ha apropiat del seu particular signe de la pau, que la multitud replica ara entusiasta en els actes de campanya. I amb el micro a la mà, Bongbong (com l’anomenen) deixa clar que està orgullós del seu passat i del llegat familiar.
“El meu pare era l’estadista, el geni polític. La meva mare (Imelda Marcos, la dels mil parells de sabates) és la política suprema de la dinastia (...) Tothom acaba sent amic seu”, va declarar en una entrevista recent amb CNN Filipines. Ni una paraula dels milers de milions que van robar de les arques nacionals o dels opositors represaliats durant els anys més durs de la seva dictadura.
La tornada dels Marcos és una història amb ressonàncies en altres latituds. Les últimes dècades el clan i els seus socis s’han dedicat a fons a blanquejar el seu passat i tornar a la primera línia política. A les xarxes socials o als mitjans tradicionals potencien una narrativa que exagera els seus èxits, minimitza o nega els abusos, i difama els rivals, de manera que a les noves generacions els arriba el missatge que la seva etapa va ser una “època daurada” que no ha sabut replicar ningú més.
“Ferdinand Marcos va ser el millor president de la història de les Filipines”, va assegurar a aquest diari Jayjay Lyric Tandoc, taxista de 36 anys a Manila. “Va construir carreteres, hospitals i cases per als pobres; hi havia seguretat, i les Filipines era respectada. Pot ser que robés, com molts d’altres. Però amb un home fort com ell les coses ens anaven més bé”, afegeix. És una opinió recurrent entre aquest 56% de l’electorat que té entre 18 i 41 anys i no va viure en primera persona aquells anys, però els seus vots seran claus per als comicis presidencials del pròxim 9 de maig.
El triomf de Bongbong, de 64 anys, tancaria un cercle que es va començar a traçar fa més de mig segle. El 1965 Ferdinand Marcos pare, llavors un brillant advocat d’una família adinerada, va ser elegit president de l’arxipèlag. El 1972, un any abans que conclogués el seu segon i últim mandat, va declarar la llei marcial, que va aprofitar per destrossar els seus detractors.
Segons Amnistia Internacional, el Govern va empresonar durant aquells anys almenys 70.000 persones, en va torturar 34.000 i en va assassinar unes 3.240. Mentrestant, el deute públic filipí va passar dels 2.000 als 30.000 milions de dòlars, alhora que els Marcos i els seus socis es feien escandalosament rics. S’estima que es van apropiar de fins a 10.000 milions de dòlars –amb què van comprar propietats immobiliàries, obres d’art o luxoses joies–, de què fins ara tan sols se n’han recuperat uns 3.300 (2.400 encara estan sota litigi).
El 1986, després de manipular les eleccions, un moviment revolucionari pacífic anomenat Poder del Poble va prendre els carrers per protestar i, amb l’aquiescència dels militars, va aconseguir desnonar la família de cleptòcrates del palau presidencial. El matrimoni Marcos i els seus fills, incloent-hi un Bongbong que aleshores tenia 28 anys, van fugir en helicòpter a Hawaii, on el patriarca va morir per malaltia tres anys més tard. El 1991 el Govern de Corazón Aquino els va permetre de tornar a les Filipines.
Des d’aleshores la dinastia ha anat recuperant terreny polític a les urnes, i ha aconseguit escons al Congrés i al Senat i càrrecs de lideratge en feus com la província natal d’Ilocos Nord.
Pels analistes, diferents factors expliquen la seva rehabilitació pública. D’una banda hi ha la incapacitat dels successius governs democràtics de posar fi a xacres com la corrupció, la misèria, la desigualtat o diferents conflictes armats interns. La situació s’ha vist empitjorada per la pandèmia, que ha posat contra les cordes les classes més empobrides. “És el caldo de cultiu perfecte per al populisme, el revisionisme històric oportunista i un renaixement autoritari”, va assegurar Ronald Menzoda, de la Universitat Ateneo, al diari Nikkei Asia.
D’altra banda hi ha la seva habilitat per evitar trepitjar la presó tot i tenir en contra seu algunes sentències condemnatòries. O el suport que li brinden aliats poderosos com l’actual president, Rodrigo Duterte, la filla del qual, Sara Duterte, fa tàndem amb Bongbong per a la vicepresidència i que l’any 2016 va autoritzar la sepultura del cadàver embalsamat de Marcos pare al cementiri dels Herois de Manila.
A les xarxes socials s’ha desencadenat una campanya massiva de desinformació a favor de Marcos i en contra del seu principal contrincant, l’actual vicepresidenta, Leni Robredo. Al gener Twitter va suspendre més de 300 comptes favorables a Bongbong per haver violat les regles sobre correu brossa i manipulació. Una cosa semblant va fer Facebook el mes passat, quan va eliminar 400 comptes més per motius semblants. “Estem alarmats per la distorsió de la veritat històrica i l’intent d’esborrar o destruir la nostra memòria col·lectiva a través de la sembra de mentides i falses narratives. És una cosa molt perillosa”, va criticar fa poc la cúpula de la poderosa Església catòlica de l’arxipèlag.
Però en el concurs de popularitat que són les eleccions filipines, queixes com aquestes no afecten gaire un candidat que, amb les seves crides a la unitat i el rebuig de debatre en públic amb els contrincants, apareix com a clar favorit a les enquestes. Si al final aconsegueix guanyar, els seus detractors temen que es perdi per sempre més l’oportunitat de fer justícia amb les víctimes i recuperar algun dia els béns espoliats.
“Em desconcerta i em consterna (...) Serà com un segon assalt”, va dir a la premsa Loretta Rosales, activista de 82 anys que va patir les tortures de la dictadura en la pròpia pell. ●
Les últimes dècades el clan i els seus socis s’han dedicat a fons a blanquejar el seu passat
Ha convertit un himne associat amb la llei marcial que va imposar el seu pare en una enganxosa melodia pop