La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els secrets de la comissió
Diputats analitzen el seu pas per l’òrgan on es debatrà el cas Pegasus
mentari (Copasir), un organisme bicameral compost per cinc diputats i cinc senadors presidit per un exponent de l’oposició, que verifica que el sistema d’informació per a la seguretat es dugui a terme respectant la Constitució i les lleis i en l’exclusiu interès de la defensa de la República i les seves institucions. Per exemple, ara està investigant si la missió propagandística russa durant la pandèmia a Itàlia, quan un comboi de militars i metges russos van anar suposadament a ajudar del país, es va gestionar per les vies correctes o hi va haver espionatge per part de Moscou.
ALEMANYA
Quan el juliol del 2021 el consorci de periodistes Forbidden Stories va revelar l’ús massiu del software Pegasus, mitjans alemanys que participaven en la investigació van revelar que també autoritats de seguretat d’Alemanya l’havien utilitzat, en concret l’Oficina Federal d’Investigació Criminal (BKA) i el Servei Federal d’Informació (BND). La BKA, com a organisme policial, depèn del Ministeri de l’Interior, i el BND –és a dir, els serveis secrets d’intel·ligència exterior– depèn directament de la Cancelleria Federal.
Finalment, el setembre de l’any passat, la vicepresidenta de la BKA, Martina Link, va confirmar a la comissió parlamentària d’Interior del Bundestag (Cambra Baixa) la compra i ús del software d’espionatge de l’empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus. La compra es va fer la tardor del 2020, però segons va puntualitzar Link es va adquirir una versió limitada del programa per fer-ho compatible amb el marc constitucional alemany. En aquella mateixa sessió, Link va assegurar que Pegasus es feia servir des del març del 2021 en investigacions sobre terrorisme i crim organitzat. Avui dia no consta en l’esfera pública que s’hagi utilitzat per espiar ciutadans individuals.
Segons el Süddeutsche Zeitung, el Ministeri de l’Interior va ser informat de la compra de Pegasus, però aquesta compra no es va notificar al llavors ministre, el socialcristià bavarès Horst Seehofer. Pel que fa al seu ús pel BND
–la intel·ligència alemanya exterior–, l’opacitat encara és més gran. El rotatiu muniquès afirma que el govern federal de la cancellera Angela Merkel no va comunicar l’afer a la comissió parlamentària encarregada de controlar el BND. En aquell moment el govern era de gran coalició de conservadors i socialdemòcrates, i va rebre dures crítiques de l’oposició, especialment dels verds, que van parlar de “malson per a l’Estat de dret”, i els liberals, que van cridar a parar “la vigilància dels troians estatals”. Ara ecologistes i liberals són al Govern federal del socialdemòcrata Olaf Scholz. Fa mesos que el tema no ocupa l’actualitat informativa.
EPTATP UNITP
L’afer de l’espionatge “institucional” ofereix molt de joc als Estats Units. El programador Edward Snowden va revelar amb una filtració el 2013 un espionatge massiu a escala global amb el control dels telèfons fet per l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) que el va obligar a fugir a Rússia i va provocar un terratrèmol polític. Hi va haver comissions legislatives, promeses de transparència del llavors president Barack Obama i el compromís d’introduir reformes per evitar casos semblants. Tot i això, amb el pas del temps la sensació és que tot continua igual.
Les agències d’intel·ligència com l’NSA o la CIA reporten informació al president. El Congrés, tot i això, pot exercir la seva autoritat perquè controla i aprova el pressupost, i això li atorga responsabilitat per escrutar-les.
Però si les clavegueres dels Estats Units tenen un nom rellevant, aquest no és cap altre que el de J. Edgar Hoover, fundador de l’FBI, que el va dirigir des que el va crear el 1935 fins que va morir el 1972. Al llarg d’aquests 37 anys va pastar una informació que diuen que va posar en escac els presidents que li van tocar, i a qui havia de retre comptes. Una de les seves campanyes més brutes es va dirigir contra el reverend Martin Luther King, a qui veia com un perill per al poder blanc.
El 2021 l’FBI va fer 3,4 milions d’investigacions de dades en aparells electrònics de nord-americans sense ordre judicial. És el que figura a l’informe anual que publica la direcció de l’Agència Nacional d’Intel·ligència. El document no al·lega que l’FBI busqués rutinàriament dades dels nord-americans de manera inapropiada o il·legal, però una vegada més va suscitar la preocupació del Congrés sobre la vigilància governamental i la privacitat. Aquesta és la primera vegada que s’ofereix aquesta informació sobre la tasca de l’FBI, que du a terme aquesta mena d’“espionatge” a partir d’una llei de vigilància que data del 1978.
I l’FBI és el que oficialment ha mantingut un contacte més pròxim amb el programa Pegasus, avui vetat al país. Israel, temorós de molestar el seu aliat més important per haver facilitat que altres països el vigilessin, va exigir a l’empresa NSO que aquell programa fos incapaç de punxar números nord-americans. Davant la impossibilitat d’aplicar aquest sistema, NSO va oferir la versió Phantom, que permetia a l’FBI espiar els ciutadans del seu propi país. El Govern va obrir un debat, i mentrestant l’FBI va renovar el contracte pel sistema Pegasus en fase d’estudi. Va abonar cinc milions a NSO.
L’estiu del 2021 l’FBI va decidir no desplegar-lo. L’Executiu va decidir a finals de l’any passat posar a la llista negra aquesta eina d’espionatge pel pes del llegat de Snowden.
El desembre del 2021 els iPhones d’onze treballadors de l’ambaixada dels Estats Units a Uganda van ser infectats amb el programa Pegasus. ●
Ala comissió de Secrets Oficials s’hi entra sense mòbils. Els telèfons s’han de dipositar a fora en una capsa metàl·lica i a l’inici de la sessió la presidència recorda als diputats l’obligació de guardar el secret. Són mesures de seguretat en una comissió parlamentària creada per exercir el control sobre les despeses reservades del Govern espanyol, però el debat que ha aflorat aquesta setmana entorn del cas Pegasus inquireix sobre
Tardà i Esteban veuen escassa la informació, Xuclà creu que facilita conèixer l’estratègia de seguretat
l’abast de la informació que ofereix l’Executiu. Realment comparteix els secrets? Quines qüestions s’hi tracten? Fins on arriba la informació?
Joan Tardà (ERC), que va formar part de l’última comissió del febrer del 2017 al març del 2019, expressa els seus dubtes sobre la profunditat de la informació que pugui oferir el CNI sobre el cas Pegasus i recorda la seva experiència. El primer problema, explica, és que no s’ofereix una documentació prèvia sobre la qual es pugui treballar i, per tant, preguntar als compareixents. “De les explicacions que es donen –prossegueix– no es pot discernir si són totalment veraces”.
Tampoc no es lliuren documents i el que els parlamentaris poden fer és sol·licitar-los allà mateix i prendre notes a mà, ja que no es poden treure. Però hi ha llibretes sucoses dels que han tingut la paciència d’apuntar.
Moltes preguntes, indica Tardà, queden sense resposta. I de preguntes sobre escoltes a dirigents independentistes n’hi va haver durant aquest període.
La comissió de Secrets Oficials es reuneix unes tres o quatre vegades l’any, i també es pot convocar si hi ha algun esdeveniment excepcional. Hi compareixen el Ministeri de Defensa com a responsable del CNI, el Ministeri de l’Interior i el d’Exteriors. Quan durant el mandat del PP la vicepresidència del govern central va tenir el control del CNI, la compareixent va ser també Soraya Sáenz de Santamaría. Jordi Xuclà també va formar part d’aquesta comissió durant el període 2017-2019 com a portaveu del PDECat i l’analitza amb una perspectiva diferent.
“És veritat que responen el que volen, però es pot tenir una visió de la utilització de les despeses reservades de l’Estat, de les principals amenaces a la seguretat, de les línies d’actuació”, indica. El perquè dels moviments en política exterior, el narcotràfic, la situació de la Corona, la immigració il·legal, les amenaces terroristes.... En el període 2017-2019 la comissió va tenir coneixement, per assenyalar algun exemple, que les forces de seguretat havien impedit un atemptat terrorista a l’estació de Sants. També es va informar dels àudios de Corinna Larsen gravats per l’excomissari José Manuel Villarejo abans que es fessin públics i de l’amenaça que suposava per a la Corona.
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va incorporar a la comissió la presentació de la Directiva de Defensa Nacional, el document de planejament de l’estratègia anual de Defensa, que presenta el cap de gabinet del president. Cal tenir en compte que durant els últims dos anys la comissió de Secrets Oficials no s’ha constituït al Congrés fins aquesta setmana.
Pel que fa a les expectatives sobre l’anàlisi del cas Pegasus en aquesta comissió, Xuclà, igual com el portaveu del PNB, Aitor Esteban, que també en va formar part en el període 20172019, consideren que corre el risc d’acabar en res a causa de la pressió mediàtica a què estarà sotmesa. Si és secreta, no se’n pot revelar el contingut, però alhora tindrà tots els focus a sobre.
Esteban és escèptic sobre l’abast de la informació que s’hi dona després d’anys d’experiència. “No s’ha transmès mai cap secret d’Estat –assenyala–, no creen un clima de confiança ni hi ha voluntat real d’informació. Per investigar i preguntar es necessita una informació prèvia que no es dona”. L’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán era un artista, explica, en les presentacions, en la forma. I sempre cal tenir en compte que molts afers d’Estat, quan convé, els aborden directament el president i el cap de l’oposició. ●
Els àudios de Corinna abans que sortissin o l’atemptat evitat a Sants són exemples de temes abordats