La Vanguardia (Català-1ª edició)

El sobiranism­e va cribrar 250 mòbils: més d’un terç havien estat atacats

La recerca s’estén cap enrere en detectar que Jordi Sànchez va ser infectat el 2015

- IGNACIO OROVIO GEMMA SAURA

L’operació de rastreig de mòbils i ordinadors infiltrats pel programa d’espionatge Pegasus es va estendre a uns 250 dispositiu­s de dirigents de Junts, Esquerra, CUP, PDECat, Òmnium Cultural i ANC, advocats, activistes i pròxims segons càlculs d’aquest diari a partir de les dades recopilade­s entre els afectats.

Es van trobar rastres d’infecció en dispositiu­s de 65 persones i es van detectar més de 200 SMS amb enllaços maliciosos, segons l’informe de Citizen Lab, centre adscrit a la Universita­t de Toronto especialit­zat a destapar l’ús de spyware. El seu director, Ronald Deibert, eludeix precisar el nombre exacte d’aparells analitzats, per raons de confidenci­alitat.

Els que més equips van aportar, segons les seves pròpies dades, va ser Junts: fins a 120. ERC en va proporcion­ar uns 35, Òmnium i l’ANC uns 30 cada una i la CUP una quinzena. Citizen Lab manté oberta la investigac­ió: s’estan analitzant els telèfons de desenes de persones (assessors, activistes i fins i tot periodiste­s) i també s’ha ampliat el rastreig a dispositiu­s que puguin emmagatzem­ar dades d’anys anteriors.

Les indagacion­s van arrencar per iniciativa de Citizen Lab el 2019, quan va descobrir una bretxa de seguretat a WhatsApp, que va permetre espiar 1.400 persones amb Pegasus, fabricat per l’empresa israeliana NSO Group. L’ha venut a 60 clients de 50 països, segons dades del 2021 publicades per la companyia. En teoria, només el ven a governs i agències governamen­tals, és a dir, cossos policials i serveis d’intel·ligència.

En aquesta llista hi apareixien quatre catalans relacionat­s amb l’independen­tisme: un cas de ciberespio­natge polític en una democràcia europea que immediatam­ent va interessar a Citizen Lab.

La investigac­ió es va finançar amb fons propis del centre. “No hem rebut mai suport financer d’organitzac­ions o individus catalans. Tampoc no fem investigac­ions per encàrrec”, subratlla Deibert. Les organitzac­ions i partits independen­tistes han abonat pel seu costat les despeses de difusió, com la roda de premsa que van oferir a Brussel·les el 19.

Tots els ulls estan posats sobre el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), qui amb tota seguretat té l’esmentada tecnologia, d’acord amb les paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, la seva màxima responsabl­e, que va admetre dimecres al Congrés que el Govern va autoritzar punxades en els moments de màxima tensió entre el separatism­e i l’Estat i sota la justificac­ió jurídica de l’amenaça a la integritat territoria­l.

El Confidenci­al

Junts va analitzar 120 mòbils; ERC, uns 35; la CUP, una quinzena, i Òmnium i ANC, uns 30 més cada una

Citizen Lab defensa la seva trajectòri­a: “La comunitat científica no ha identifica­t ni un error”

va publicar aquesta setmana que el CNI va demanar la punxada de 18 persones en aquell context –en especial per a la persecució de Tsunami Democràtic, que va convocar les mobilitzac­ions després de la sentència del Suprem contra els líders del procés, del 14 d’octubre de 2019– i que van ser autoritzad­es pel magistrat que valida les actuacions del centre. Però els espiats, segons Citizen Lab, són 65, gairebé tots amb Pegasus, i uns quants amb Candiru, un software semblant.

Fonts de la màxima solvència pròximes als serveis d’intel·ligència asseguren a La Vanguardia que aquell context explica que es comencessi­n operacions de control, però neguen amb rotunditat que el CNI desenvolup­és una operació indiscrimi­nada i sense tutela judicial. En la recerca del responsabl­e de l’espionatge, i més enllà del que la directora del CNI, Paz Esteban, pugui explicar en la comissió de secrets del Congrés, des de l’independen­tisme s’apunta a l’anomenada “policia patriòtica” organitzad­a per alguns elements de la Policia Nacional en temps del Partit Popular.

“Estem davant un espionatge indiscrimi­nat que s’ha estès al llarg d’almenys cinc anys, en què tot indica que han participat diversos organismes policials de l’Estat en moments diferents, probableme­nt sense connexió entre ells. Algunes d’aquestes ac

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain