La Vanguardia (Català-1ª edició)
La unitat del CNI que va passar de protegir l’emèrit a vigilar independentistes
Creada per Sanz Roldán el 2015 amb espies de confiança
Des d’Israel L’empresa fabricant de Pegasus és NSO Group, que defensa que només ven aquesta tecnologia a governs o agències governamentals, com ara serveis d’intel·ligència o forces policials tuacions hauran estat sota empara judicial, però d’altres hauran estat absolutament il·legals”, afirma Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, on han trobat 25 SMS al seus telèfons (el primer, del 2015) i rastres de quatre infeccions. “No em crec que cap magistrat hagi autoritzat escoltes a advocats, entre altres coses perquè algun dia el cas arribarà a la justícia europea. O que un jutge autoritzi que a mi m’intervinguin el mòbil quan surto de permís penitenciari”, diu.
Les fonts d’intel·ligència consultades per La Vanguardia no descarten la intervenció de forces de l’Estat alienes al CNI o fins i tot de serveis d’espionatge estrangers, interessats a obtenir tota la informació possible d’un moviment que, especialment entre els anys 2017 i el 2020, va sacsejar l’ordre polític espanyol i europeu; les fonts esmenten Rússia com a usuari de la mateixa tecnologia. Altres fonts governamentals d’alt nivell neguen que aquesta “policia patriòtica” hagi continuat operant amb el PSOE: el juny del 2018, Sánchez va guanyar la moció de censura contra Rajoy. Citizen Lab detecta infeccions el 2019 i 2020. Algunes es van produir també el 2021, segons va dir Elies Campo, soci investigador de Citizen Lab i també espiat, en una entrevista a RAC1 el 22, encara que aquestes dates no consten a l’informe.
Campo va accedir a parlar amb La Vanguardia per donar alguns detalls de l’informe però ha optat pel silenci quan aquest diari ha provat insistentment de contrastar les informacions que el qualifiquen de “capitost” de Tsunami Democràtic, al costat de dos experts més en tecnologia en la llista d’espiats: Jordi Baylina i Pau Escrich.
És una “pràctica habitual” de Citizen Lab, es defensa Deibert, treballar amb voluntaris i investigadors de grups potencialment afectats, i tampoc no és la primera vegada que un dels seus membres és objectiu de spyware. La investigació ja estava en marxa quan el juliol del 2020 el seu equip va contactar amb Campo, un enginyer català de 39 anys que havia treballat a WhatsApp i després per a Telegram. El treball de Camp va consistir principalment a ajudar “a identificar víctimes potencials per a entrevistes i anàlisi, i coordinar el contacte amb les organitzacions catalanes”, afirma el professor, que subratlla que la investigació s’ha executat sota la seva supervisió i la de l’oficina d’ètica de la Universitat de Toronto.
Davant les insinuacions des d’Espanya que Citizen Lab pot haver inflat les seves dades, Deibert assenyala que en la dècada llarga que fa que el centre investiga en aquesta àrea “la comunitat científica mundial no ha identificat ni un sol error” als seus informes. És més, afegeix: “Si alguna cosa temen és que els atacs que han detectat a Catalunya siguin només la punta de l’iceberg i que se n’hi hagin escapat molts, perquè la seva metodologia és molt més efectiva per a mòbils iOS que per a Android, majoritaris a Espanya”.
En una primera fase, els investigadors es van centrar a buscar atacs el 2019 i 2020. Per aquesta raó, a Jordi Sànchez, que va ser a presó entre el 2017 i el 2021, només li van fer una anàlisi exhaustiva dels seus mòbils a mitjans d’abril. Va ser llavors quan van trobar Pegasus en un missatge del 2015. El que suggereix que l’espionatge va començar molt abans del que creien inicialment. “Al meu mòbil hi ha atacs del 2015 i del 2017. Tot això que ara estem sentint de Tsunami Democràtic i del tall de carreteres... el 2015 no hi havia res d’això”, diu Sànchez. Per això Citizen Lab busca ara dispositius antics que puguin emmagatzemar dades d’aquella època. ●
A través d’una ordre comunicada amb contingut secret –ja que tenia el rang de reservada–, l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán va crear el 2015 la Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals, en el que va ser una de les reestructuracions més importants dels serveis d’intel·ligència espanyols de les últimes dècades. Aquest departament es va crear per protegir la Corona, però aviat va començar a centrar les investigacions en el moviment independentista, que aquells anys estava en plena efervescència.
Va ser un any després de l’abdicació del rei Joan Carles I quan Sanz Roldán va dur a terme la reforma de pes al CNI amb el beneplàcit de la llavors vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, braç polític en aquell moment dels serveis d’espionatge. Sanz Roldán, a qui les fonts consultades atorguen un paper fonamental en l’abdicació de l’emèrit “per salvar la Corona”, estava molt assabentat dels afers tèrbols que planaven sobre el pare de Felip VI.
Amb aquest moviment pretenia ordenar sota un mateix paraigua les operacions que fins aleshores es feien –i presumiblement es continuarien fent– entorn de Joan Carles I: des de les qüestions econòmiques de dubtosa exemplaritat, fins als caps que podien haver quedat per lligar en les seves relacions amb amants com Corinna Larsen. Aquesta unitat comptaria amb els espies de més confiança del CNI per a les seves missions. Molts d’ells, segons les mateixes fonts, provenien del departament que s’encarregava de les investigacions sobre ETA fins que la banda terrorista va anunciar el cessament definitiu de la violència.
Amb el primer article de la llei que regula el CNI, que estableix que aquest organisme és el responsable de facilitar al Govern central les informacions que permetin prevenir i evitar “qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o integritat territorial d’Espanya”, els líders independentistes es van convertir en objectius informatius dels agents d’aquesta unitat proconstitucional. Molts d’ells van ser espiats amb Pegasus, el sistema d’espionatge que, segons El País, va adquirir el servei d’intel·ligència a mitjans de la dècada passada per uns sis milions d’euros.
Però el CNI no va per lliure. És la Moncloa qui determina i aprova anualment els objectius d’aquest organisme mitjançant la Directiva d’Intel·ligència, que té caràcter de secret. És a dir, la Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals ha estat recopilant informació els últims cinc anys sobre el moviment separatista sota la batuta del govern popular de Mariano Rajoy i del socialista de Pedro Sánchez. Paz Esteban és directora del CNI de manera interina des del juliol del 2019 i de manera titular des del febrer del 2020.
En aquesta directiva es recullen cada any els nous reptes per als serveis d’intel·ligència que es deriven dels anomenats “riscos emergents”. I les fonts consultades –tant d’intel·ligència com jurídiques i policials– coincideixen: desafiament independentista amb el punt àlgid en el referèndum il·legal i les lleis de desconnexió, aldarulls desencadenats després de comunicar-se la sentència del Tribunal Suprem i els indults concedits als presos del procés.
En el cas de les vigilàncies que vulneren drets fonamentals com poden ser la intercepció de les comunicacions gràcies a Pegasus, han d’aconseguir l’autorització del magistrat de la Sala Tercera del Suprem encarregat del control del CNI. I de manera individualitzada i no pas massiva, com va denunciar The New Yorker i The Citizen Lab. ●
Sáenz de Santamaría va donar el beneplàcit a la Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals