La Vanguardia (Català-1ª edició)
Agafar les regnes de Pegàs
Malgrat que l’objectiu d’ERC no és trencar el diàleg amb el Govern de Sánchez perquè tampoc no li convé, quan un cas com el de l’espionatge a l’independentisme surt a la llum, no se sap com pot acabar.
Amb la denúncia de l’espionatge, a més d’assenyalar les males arts de l’Estat contra l’independentisme, ERC pretenia deixar clar al PSOE que no els pot continuar menystenint. El cas creix, per bé que l’objectiu continua sent no trencar la vaixella. No convé a cap de les dues parts.
Vist pels aliats parlamentaris, Pedro Sánchez recorda Emmanuel Macron –amb qui manté una relació esplèndida–, és a dir, altiu i una mica condescendent. El líder socialista i els seus, per contra, afirmen que aquest és el govern més dialogant de la democràcia. Des de la investidura, el bloc que el va impulsar a la presidència s’ha queixat que actua com si li sobressin els suports, mentre que l’Executiu lamenta que hagi de negociar fins a l’últim vot i que els grups, d’ERC als unipersonals, no se sàpiguen elevar per sobre dels seus interessos conjunturals i partidistes.
Els republicans –que, diguem-ho de passada, no van donar a Sánchez un sí a la investidura, sinó només una abstenció– fa mesos que estan inquiets perquè creuen que la Moncloa no es pren seriosament la taula de diàleg. La irrupció de l’espionatge amb el programa Pegasus, que l’independentisme atribueix al CNI, consolidava el missatge que Espanya és irrecuperable i, sobretot, havia de servir per clavar un sotrac i esperonar Sánchez a mirar amb més atenció el front català. Però sense enterrar la col·laboració, i ni de bon tros la taula de diàleg. Per Oriol Junqueras, que és qui porta les regnes de l’estratègia republicana, és fonamental que la Moncloa s’involucri més a atenuar les conseqüències dels casos judicials del procés que encara cuegen, i també ho és demostrar a Europa que l’independentisme exhaureix totes les vies de negociació. Així doncs, no convé trencar. A més a més, si en algun moment Pere Aragonès necessités governar en solitari, el PSC seria una peça necessària. Això a més del rèdit que Junts trauria d’un fracàs de l’estratègia pactista dels republicans.
Per tant, les primeres declaracions d’ERC sobre Pegasus van ser molt prudents. Es va demanar una investigació i després depurar responsabilitats. La Moncloa també va reaccionar amb peus de plom i bones paraules, sobretot del ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Però la titular de Defensa, Margarita Robles, va per lliure, i la seva justificació de l’espionatge va provocar que ERC passés de demanar de sotamà algun cap, sense concretar, a exigir la de la ministra de Defensa. I és que quan una qüestió com la de l’espionatge surt a la llum, acaba tenint vida pròpia.
Tot són incògnites per resoldre. Qui va espiar, a quantes persones i si es va fer o no amb mandat judicial. El Govern central sembla que ho limita al CNI. Si l’excomissari Villarejo i els seus a la Policia Nacional van adquirir Pegasus per a les seves malifetes durant l’etapa del PP, l’Executiu actual assegura que això ja no existeix. També insisteix que els afectats són menys i que sempre es va fer sota supervisió del Suprem, en el marc de la investigació del Tsunami Democràtic, que va organitzar les protestes contra la sentència del procés que van derivar en aldarulls i en l’intent d’ocupació de l’aeroport del Prat. Però l’independentisme assegura que hi ha centenars d’espiats, evidència d’una persecució ideològica. No són els únics interrogants. Veurem com paeixen aquest tema els serveis secrets. En el passat, les filtracions per saldar deutes interns van ser moneda corrent. I, d’altra banda, la ministra va insinuar que, en cas que es fes públic el contingut de l’espionatge, l’independentisme en sortiria malparat.
A això cal sumar-hi que una comissió del Parlament Europeu investigarà l’ús de Pegasus en països com Polònia i Hongria, als quals s’acabarà afegint Espanya. Una comissió en què hi ha l’eurodiputat Carles Puigdemont. L’expresident investigarà al CNI i n’hi ha que especulen que podria formar part d’una delegació que visités Madrid per a això, per bé que a Waterloo
Sánchez patirà com mai en cada votació, tot i que a ERC tampoc no li convé la ruptura
no ho veuen viable. Així doncs, el cas Pegasus no s’esvairà d’un dia per l’altre. Sánchez no pot oferir cessaments sense saber fins on arribarà això. I menys el de Robles. Una dimissió és un mur menys de defensa.
El malestar amb ERC a la Moncloa és notable, pel seu no a la reforma laboral i al decret de rebaixa dels preus de la gasolina. Sánchez patirà en cada votació i té al davant una agenda legislativa important. ERC ja li ha comunicat que no donarà suport a la reforma de la llei mordassa i que s’està pensant què farà amb la d’habitatge. Però hi ha compromisos amb la UE a canvi dels fons de recuperació que passen per votacions al Congrés. El PSOE i Esquerra es necessiten. O entre tots dos aconsegueixen embridar Pegàs o, si aquest últim emprèn una cursa desbocada, tots dos poden acabar caient del cavall, tard o d’hora.