Twitter i la llibertat d’expressió

Un home tan dinàmic, emprenedor i genial com Elon Musk no en té mai prou. No en té prou amb ser l’home més ric del món gràcies a les seves empreses i negocis d’èxit, amb Tesla, la companyia pionera en automòbils elèctrics i autònoms, com a exemple més paradigmàtic. Ara vol tenir poder. Aquesta sembla ser la principal raó que explica que s’hagi llançat a l’aventura de comprar Twitter per 44.000 milions de dòlars, retirar-la de la borsa i quedar-hi com a únic propietari. Fins ara l’accionariat estava bastant repartit entre fons d’inversió, institucions i particulars.

Aquesta xarxa social, que té més de tres-cents milions d’usuaris a tot el planeta i per la qual s’emeten més de 750 milions de tuits (missatges) al dia, és la més influent del món i la més utilitzada pels polítics i grans personatges per difondre les seves opinions. El cas més notori va ser el del president Donald Trump –ara vetat per la xarxa social–, de qui es va dir que va arribar a governar a cop de tuits.

La intenció principal del nou propietari de Twitter no és guanyar més diners. El seu objectiu és gairebé messiànic. Ha dit que el que vol és donar més claredat a les normes que regulen la xarxa social, més transparència en els algoritmes que fa servir i augmentar la llibertat d’expressió dels usuaris. En aquest sentit, pretén contribuir a salvar la democràcia. Considera que Twitter s’ha convertit en una espècie de plaça pública de facto i que, per tant, és important que la gent hi pugui parlar lliurement, sense condicions.

La veritat, però, és que a partir d’ara serà l’home més ric del món el que decidirà qui pot fer servir Twitter, quins seran els algoritmes, quins comentaris són inadequats, com filtrarà –o deixarà difondre– les fake news i en definitiva, quins límits posarà a la llibertat d’expressió que vol defensar, en funció de les tendències d’opinió que consideri més adequades. No és estrany, doncs, que la concentració de Twitter en un sol home hagi sembrat dubtes i inquietud entre l’opinió pública i, especialment, entre els governs dels Estats Units i d’Europa, que ja han dit que vigilaran l’ús que es farà de la xarxa social.

Amb el control de Twitter, Musk s’afegeix al selecte grup de magnats que hi ha al darrere de les xarxes socials més importants del planeta. Com ha dit Robert Reich, acadèmic de Berkeley, quan els multimilionaris prenen el control de les plataformes de comunicació més vitals, no és una victòria de la llibertat d’expressió, sinó la victòria d’una oligarquia. La pregunta és: Musk mereix un vot de confiança? ●

El nou propietari de la xarxa social, Elon Musk, promet més transparència