El dia de les no mares

Antigament el dia de la Mare se celebrava el 8 de desembre, per allò de la Immaculada Concepció, però, com se sap, van arribar els grans magatzems i el van passar al primer diumenge de maig. De dies dedicats a alguna cosa n’hi ha molts, però de mare, com diu l’aforisme, només n’hi ha una i cadascú tenim la nostra.

Tots som fills, òbviament, però no totes som mares, una condició que, pel que sembla, distingeix unes dones de les altres. No sabria dir-vos, el més a prop que he estat de ser mare va ser en una ocasió en què passejant el fill d’una amiga em van lloar com se m’assemblava el nen en presència dels seus progenitors, que, certament, tenien pocs trets en comú amb la criatura; a ells, molt morenos, els havia sortit un fill amb els ulls blaus. També em deixaven seure al transport públic quan una panxa inflada pels excessos en menjar i beure em feia semblar embarassada. En general, durant bona part de la meva vida, des dels vint-i-tants fins que vaig tenir edat de ser àvia, la pregunta clàssica a les reunions familiars o socials era sempre la mateixa: no tens fills? I últimament: no et penedeixes de no haver tingut fills? La resposta per als dos interrogants és la mateixa: no.

Ara l’assumpte està més ben vist, però durant anys era un estigma. Fins i tot va sorgir el moviment NoMo (de l’anglès No Mothers) per argumentar amb tota mena de motivacions sociològiques l’existència de dones que no han estat cridades pel camí de la maternitat. Hi deu haver dones, segur, que han decidit racionalment no ser mares per la simple raó de tenir vida pròpia, però em fa l’efecte que la majoria ens hem deixat portar per la vida, cosa que també deixa en dubte que l’instint maternal es porti de sèrie.

A hores d’ara, de poca cosa val pensar en una altra vida diferent de la que has tingut, però consola saber que si del que es tracta és que, encarant la vellesa, trobis a faltar fills i nets, sempre et pots consolar pensant que, almenys, no hi ha ningú que pensi en tu per heretar o, el que és pitjor, per dur-te a una residència així que molestis una mica. ●