La selva ciclista

desde la pasada Semana Santa es completamente imposible encontrar sitio en una terraza o simplemente pasear sin ir esquivando a la gente.

Somos conscientes de que los negocios han perdido considerablemente sus ingresos a causa de estar cerrados por mucho tiempo, pero también debemos entender que Barcelona es el hogar de muchas personas. El empresariado del turismo está muy satisfecho con este nuevo suceso, pero deberíamos ser conscientes de que los barceloneses también queremos disfrutar de la magnífica ciudad en la que vivimos. ¿Quizás deberían tomarse medidas para atajar las masificaciones turísticas?

Laia Alfocea Antequera Barcelona

He patit una coincidència insòlita però significativa. Al capvespre sortia de l’estació de metro Verdaguer i anava a travessar el carrer Provença. Tenia el semàfor verd i ho vaig fer amb decisió. En baixar a la calçada vaig percebre que se m’acostaven ciclistes pels dos costats i vaig mirar a dreta i a esquerra. En tornar la vista al davant vaig veure un altre ciclista de cara que venia pel pas de vianants, tot molt ràpid. Em vaig quedar paralitzat un instant i un dels ciclistes em va cridar irritat: “Vinga, mou-te!”. Havien infringit les normes i em volien fer fora com un destorb, els molestava.

Algunes administracions han pres consciència de la necessitat de responsabilitat i civisme de bicicletes i patinets. I la majoria semblen tenir-ho en compte. No obstant, encara n’hi ha molts que necessiten més educació i coacció. No veig tanta indisciplina en cotxes i motos quan molts d’ells també són conductors d’aquests vehicles.

Fa seixanta anys els cotxes eren insegurs i hi havia pocs semàfors: els carrers eren inhòspits i perillosos. Fa vint anys podies ser vianant bastant relaxadament. Però ara hem tornat als temps antics tot i tenir moltíssims semàfors i no sembla que els esforços de les administracions estiguin donant resultat.

Francesc Romero Guillén Barcelona