La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fer un mapa de la còrnia amb... un mòbil
Investigadors de la UOC desenvolupen un aparell portàtil que possibilitarà, a un cost baix, prediagnosticar patologies
vui dia, per fer una topografia de la còrnia, que permet, entre altres coses, detectar patologies i adaptar correctament les lents de contacte, cal disposar d’una tecnologia que té un cost elevat. Això fa que moltes òptiques, tret de les grans cadenes, no en puguin disposar. Per reparar aquesta deficiència, investigadors de la UOC han desenvolupat un topògraf que s’adapta al mòbil i que a través de l’ús d’una aplicació és capaç de reproduir el mapa de la còrnia fent fotos amb la càmera del dispositiu. I tot això a un preu molt assequible.
MoCoTo (Mobile Corneal Topographer) és el resultat de la tasca de David Merino, Marta Massip –els dos investigadors i professors de la UOC– i també de Glòria Boqué –enginyera de materials–, i té com una de les seves principals aplicacions, en paraules de Merino, “crear un mapa de la còrnia per ajustar més bé les lents de contacte”, a través d’una tecnologia portàtil que pot tenir un cost de venda aproximat d’uns 1.000 euros, mentre que un topògraf corneal convencional –“aparells de mida considerable que ocupen bastant espai”, puntualitza Marta Massip– oscil·la entre els 5.000 i els 15.000 euros.
El que permet aquest aparell – diu Merino– és, en primer lloc, fer una fotografia de la reflexió sobre la còrnia (el sistema deixa entrar uns feixos de llum). “Veient d’on venen aquests feixos i cap a on van podem determinar com és la superfície de la còrnia en cada punt i fer una reconstrucció de la superfície”.
La forma natural de la còrnia és esfèrica, però el radi de curvatura pot variar entre les persones. En algunes, el radi pot estar una mica per sobre, o per sota, de la mitjana.
“És possible que la teva còrnia, encara que sigui normal, pugui tenir una esfericitat una mica més gran o més petita que la mitjana, i això fa que potser no estiguis còmode amb la lent de contacte”, diu Merino. Això passa quan la lent s’ha elaborat tenint com a base la mitjana dels radis de curvatura. “Una quarta part de les persones que fan servir lents de contacte deixa de fer-les servir perquè té molèsties, ja que no s’ha fet una adaptació adequada”, recorda Merino.
Gràcies a MoCoTo, apunta
Massip, moltes òptiques “guanyaran en competitivitat perquè podran oferir una adaptació personalitzada, que fins ara només estava a l’abast de les grans cadenes, i això els permetrà poder fidelitzar el client”.
Més enllà de les lents de contacte, els investigadors asseguren que l’aparell ofereix altres aplicacions, com ara “el seguiment de traumatismes i cicatritzacions de la còrnia o el prediagnòstic de patologies com el queratocon”, una alteració que sorgeix en aquesta part de l’ull, on es crea una protuberància en forma de con que pot provocar visió borrosa i distorsionada.
També té un vessant social. “Com que és un dispositiu totalment portàtil i de cost molt baix, es pot fer servir no només en països en vies de desenvolupament, que també, sinó en capitals de co
L’aparell permetrà fer una adaptació personalitzada de les lents de contacte en moltes més òptiques
marca o centres d’atenció primària per fer el seguiment de persones grans que han estat operades de la còrnia”, explica Massip.
Els investigadors ja estan fabricant el que serà el tercer i definitiu prototip. Fins ara, amb el segon, el que han estat fent és comparar els resultats que obté l’artefacte amb els de dispositius que emulen la superfície de la còrnia.
“Quan tinguem el prototip definitiu, compararem els resultats que ens doni amb topògrafs convencionals, com els que té el grup Cottet, que participa en el projecte”, apunta Merino.
La seva idea és sortir al mercat en menys d’un any. “El producte ha despertat interès”, comenta Marta Massip. ●
lunya), una evolució del Pidirac. L’objectiu és adaptar la vigilància sentinella a la situació epidemiològica actual i integrar la informació recollida als CAP, als hospitals i als laboratoris de microbiologia. El sistema uneix la vigilància epidemiològica de la grip, de la covid i d’altres virus respiratoris.
La nova xarxa, que s’ha reforçat, permetrà fer més bones estimacions, monitorar tendències i proporcionar alertes en temps real. La vigilància serà permanent tot l’any. Es duu a terme en una mostra ampliada de centres sentinella repartits per tot Catalunya. La representativitat poblacional augmenta d’un 0,9% del model actual a un 9% de població (unes 600.000 persones), i és més representativa del conjunt de la població.
El Sivic analitza variables socioeconòmiques rellevants o indicadors de vulnerabilitat social, claus en aquesta pandèmia. Els resultats seran accessibles a través d’un web (format dades obertes) actualitzada setmanalment i s’enviaran al registre estatal (Sivira) i a l’europeu.
Paral·lelament continuem fent proves diagnòstiques (PCR, TAR) de manera sistemàtica a les persones que poden tenir complicacions i les persones amb patologies de risc o en entorns més vulnerables. La incidència de covid en població de 60 anys o més s’estima de manera semblant a la que s’ha fet fins
Amb la implementació del Sivic no anem a cegues en el control de la covid
ara. El Sivic recull dades de tots els pacients ingressats per o amb covid en planta hospitalària i a l’uci. En resum: no anem a cegues. Tot canvi requereix un període d’adaptació i la possibilitat de corregir errors i introduir millores. És un avenç, una gran feina d’equip, coordinat per Salut Pública.