La Vanguardia (Català-1ª edició)
Veïns i turistes que utilitzen aquest carrer per al Park Güell pateixen les avaries de les escales mecàniques El calvari de la Baixada de la Glòria
públic, la seguretat, la neteja i l’ús de la tecnologia. El segon, una administració “facilitadora, activa i dinàmica que garanteixi seguretat jurídica en el sector i en la inversió per promoure una oferta de qualitat”. En aquest sentit, es proposa flexibilitzar el Peuat, el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics amb què l’Ajuntament regula l’obertura de nous establiments, per permetre hotels emblemàtics i singulars en edificis protegits del centre de la ciutat, mantenir els pisos turístics en blocs sencers i revisar els horaris comercials. nyen els clàssics: a veure qui es beu abans una cervesa amb una mànega, la partida de ping pong de tota la vida (si fiques la pilota en un vas, el teu contrincant s’ha de beure un didalet). Les rutes de borratxera també estan vetades, des de fa molt, però...
“Jo no estic en contra del turisme –reprèn l’Eva–. Tots som turistes, qui no se’n va de viatge? Però no entenc que hàgim d’aguantar aquesta gent. Altres ciutats, com Amsterdam, com Venècia, han aprofitat aquests dos anys de pandèmia per prendre decisions amb l’objectiu de gestionar més bé el turisme, que de debò fos beneficiós per a tothom... I aquí, en canvi, no hem fet res. Hem desaprofitat dos anys de treva. I ara, també de sobte, tot són presses, tots els polítics diuen que cal fer això i allò altre, a correcuita, com si res d’això no s’hagués vist a venir, com si els hagués agafat per sorpresa...”.
El low cost no és una qüestió de tenir més o menys diners, sinó d’actitud. Viatges en funció del preu i l’oportunitat. La destinació t’importa un rave. I amb aquest públic brollen els serveis que requereixen, en una mena de cercle viciós. “L’altra nit, a la finca dels meus pares, que des de sempre està plena d’apartaments, un es va posar a vomitar per la finestra. Com vols que no m’enfadi? Ens passa a tots”.
I continues caminant, amb les celles dibuixant una ve baixa, amb aquesta mala llet creixent a l’interior. I als captadors de clubs de cànnabis il·legals que et xiuxiuegen a cau d’orella una vegada i una altra: “Hash, marihuana, coffee shop”, els arrufes les celles, al carrer Ample, a Avinyó, a Escudellers, a la Rambla mateixa... donant-los a entendre que ets del barri, que et deixin en pau d’una punyetera vegada. Però a ells els importa un rave, et continuen oferint les seves coses, una vegada i una altra, cada dia, a tu i a qualsevol que passi, també als nanos que tornen de l’institut. Camina! Si aquest era un dels que van ocupar el pis aquell del carrer Ample fa... Mi-te’l, ja ha tornat a la ciutat, ja hi som tots, una altra vegada. ■
Altres de les propostes que formula Barcelona Global, totes basades en el diàleg publicoprivat, consisteixen a dissenyar ajudes al sector que incentivin la inversió i la qualitat, un hub intercontinental i la priorització dels creuers amb inici i final a Barcelona, prioritzar la cultura com a actiu per a la ciutat i també nous sectors econòmics, com ara la salut o l’educació superior, o incentivar la desestacionalització tornant a apostar per grans esdeveniments, com per exemple s’ha fet amb la Copa de l’Amèrica. ■
Un dels camins que fan servir els turistes per accedir al Park Güell s’ha convertit en una espècie de gimcana. Es tracta del costerut carrer Baixada de la Glòria, pròxim a la parada de metro de Vallcarca, al districte de Gràcia. Per esquivar aquest tram s’hi van instal·lar set escales mecàniques, però unes quantes estan espatllades des de fa molt de temps, fins i tot anys. “Jo pateixo pels que venen amb els cotxets de nadó”, assegura el Samuel, veí de la zona. “Això no dona gaire bona imatge per al turisme”, etziba el Manuel mentre pica a terra
I amb aquests visitants broten bicitaxis, rutes de borratxera, captadors de clubs de cànnabis...
Els residents denuncien que alguns trams estan inutilitzats des de fa anys
amb el seu bastó. Abans d’afrontar l’últim tram, alguns turistes necessiten una parada per agafar forces. Una botiga del carrer Sostres ho agraeix. Són força els que aprofiten per comprar ampolles d’aigua freda. I és que les dues últimes escales que condueixen fins a l’avinguda del Coll del Portell per accedir al parc de Gaudí no funcionen. “Fa més de dos anys que estan espatllades. És terrible”, es lamenta la Isabel, que va arribar al barri fa més de mig segle, quan no hi havia carrers asfaltats, sinó camins de muntanya. La Isabel ha optat per evitar els esglaons i el bus de barri 116 s’ha convertit en el seu mitjà de transport habitual per anar al mercat municipal de Lesseps o al metge.
Els turistes pateixen les avaries d’aquesta infraestructura, tot i que els principals perjudicats són els veïns. Molts dels residents són persones grans que baixen i pugen cada dia per aquest pendent. En el primer tram, el que dona a l’avinguda de Vallcarca, l’escala està inutilitzada des de fa mesos. Amb dificultats i amb la mascareta, la Primitiva, de 85 anys, puja les escales adjacents de formigó amb l’ajuda d’una crossa. “Jo demano que m’enviïn directament la compra a casa”, explica. “Hi havia un senyor amb problemes de mobilitat i ja no sortia de casa”, afegeix la Leonor, de 86 anys, que entre esglaó i esglaó pren un respir amb el carretó d’anar a comprar. Alguns veïns també reclamen més manteniment i neteja.
El tram del mig, entre els carrers Verdi i Sostres, format per tres escales mecàniques, és el que funciona del tot. Es va renovar l’any passat com a mesura d’urgència. Els plans de l’Ajuntament consisteixen en una reforma integral de la infraestructura i la reurbanització de la zona. De moment, la comissió de govern ha aprovat inicialment el projecte executiu amb un pressupost d’uns cinc milions d’euros. L’actuació, que tindrà el suport dels fons europeus, es començarà a l’octubre i s’allargarà fins al 2024. El veïnat ha participat en l’elaboració del projecte i sol·liciten que les escales mecàniques siguin tant de pujada com de baixada. Segons el nomenclàtor, el nom del carrer es deu al fet que els veïns volien equiparar la pesada pujada amb l’ascensió a la glòria. Per a molts, ha acabat convertint-se en un calvari. ■