Vermut veïnal contra el botellot al Poblenou

Festa ciutadana per denunciar la recrudescència després de la pandèmia d’un problema històric

ment, i que abans no passava tant, proven de destacar aquests veïns amb el son ben perjudicat, és que el virus, les restriccions que hi va haver i la precarietat van portar uns nous costums entre bona part del jovent que de mica en mica s’estan consolidant.

Si bé fins no fa gaire temps el botellot era sobretot un aperitiu de la discoteca i altres locals, un moment previ a la gran gresca sota una teulada, ara, últimament, és la festa en si, el veritable objectiu. Vas de botellot, i ja està, agafes provisions en colmados, fins que es faci de dia. La major part de les dotzenes de participants d’aquests nous i maratonians botellots no se’n van després a cap discoteca, en realitat no se’n van enlloc, es queden allà, a sota de la teva finestra, durant tota la nit, bevent, rient, discutint, bramant, vomitant, ballant i fent altres coses que tampoc cal detallar.

Sí, també ballant, perquè la pandèmia i les restriccions que hi va haver al lleure nocturn van posar de moda els grans altaveus connectats al mòbil via bluetooth. Al final sembla que s’estiguin al teu propi habitatge, allà mateix, a la sala d’estar. A més, també es queixen els veïns, no només es tracta d’un fenomen de cap de setmana. Molts cops el sarau comença els dimecres, amb més o menys intensitat, i de vegades els dimarts.

Allò de muntar un vermut veïnal obert a tothom amb jocs, contacontes i una gran paella a tall de protesta no només és una manera de cridar l’atenció dels polítics i dels mitjans de comunicació, també és una manera de reconquerir un espai públic que sembla perdut, de recuperar uns punts de trobada ciutadans arrabassats de mica en mica per l’incivisme. Allò de penjar vídeos de denúncia a les xarxes socials ja els cansava.

La plataforma ciutadana SOS Triángulo Golfo exigeix a les administracions, a l’Ajuntament i a la Generalitat, que s’espavilin una mica, que no enviïn els guàrdies urbans i els mossos d’esquadra a les tantes de la matinada, quan la festa ja està ben avançada i els seus participants ben beguts i eufòrics, quan en realitat resulta terriblement complicat intervenir-hi, sinó molt abans, a les deu de la nit, per posar un exemple, quan arriben els primers participants carregats amb les bosses de plàstic. ●

CÉ AR RANGEL Aquests veïns del Poblenou van voler que la seva protesta tingués un to festiu