Deixa la teva petjada

Amb aquest lema, “Deixa la teva petjada, sigues testimoni”, els Delegats de Pastoral Vocacional de les Diòcesis espanyoles i de les Congregacions religioses, així com els que treballen per les Vocacions missioneres, inviten a celebrar una setmana amb interès i pregària confiada, que culminarà diumenge vinent amb la 59a Jornada mundial de Pregària per les Vocacions, unida a la Jornada de les Vocacions natives. El lema fa referència a fer camí en la vida “deixant petjada”, amb un objectiu discernit i acollit. Necessitem que els joves s’animin a fer camí, a recercar objectius grans per a les seves vides, amb ideals que facin sortir de l’ensopiment. Que acullin la crida de Déu sense fer-se els sords. Cada persona que ve al món porta en ell una vocació, una missió. El papa Francesc diu: ell és una missió.

Fa un any el cardenal arquebisbe de Rabat, Cristóbal López recordava als responsables de la crida vocacional que “és important posar la persona al centre del discerniment vocacional, atès que tots hem estat cridats per Déu a l’existència i tots som vocacionats. La pastoral vocacional no ha d’estar centrada en la recerca de persones per mantenir les obres, sinó a desenvolupar una cultura vocacional capil·lar, que ens ajudi a descobrir la vida com a vocació”. Podríem dir també, ajudar a descobrir que hem de deixar la nostra petjada en la història, a no deixar el món igual o pitjor de com l’hem trobat, i a oferir-se per “ser testimoni” del que hem experimentat de vida, de felicitat i de gràcia salvadora en Jesús. Ell pot i vol omplir de sentit les nostres existències. El seu amor fa feliç. Es tracta de proclamar-ho i d’ajudar a discernir el camí de la resposta de cada persona. El Papa als joves a Cracòvia el 2017 els deia: “Jesús et crida a deixar la teva petjada en la vida. Una petjada que marqui la teva història i la dels altres”. L’amor rebut cal compartir-lo amb els altres, donant la vida. Jesús ho diu: “Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics” (Jo 15,13).

I el lema invita també a “ser testimonis”. Tots estem cridats a donar la vida de manera complementària, sigui formant una família i en el treball, sigui en el sacerdoci o en una especial consagració religiosa o laical, o en les missions. Un bon discerniment ha de permetre al jove deixeble ser testimoni de Jesús “el Testimoni fidel” (Apoc 1,5). També és bo adonar-se que l’Església a Europa es farà més petita, perdrà molts privilegis, serà més humil i autèntica, i trobarà energia per a allò que és essencial. Serà una Església dels petits, deia

Cada persona que ve al món porta en ell una vocació, una missió

recentment a Malta el Papa. Però queda oberta la qüestió de les vocacions. El risc és cedir a ser menys exigents i acollir vocacions sense un adequat discerniment. Europa ha envellit, sí, i hem d’acostumar-nos-hi; però de forma creativa, per assumir de cara a les vocacions, les grans qualitats de la humilitat, el servei i l’autenticitat.