Una guerra sempre és una derrota

La guerra a Ucraïna està convertint el país en un territori devastat, d’on ha desaparegut l’encís de la pau. La guerra és la mare de totes les pobreses. El 2015 el papa Francesc va afirmar: “La guerra és una gran depredadora de vides, d’ànimes i dels afectes més sagrats i més estimats”. Goya la va representar a la perfecció en la col·lecció d’aiguaforts Los desastres de la guerra. I el mateix Papa ha parlat d’una “tercera guerra mundial a trossets”. Al món global, una guerra on intervingui una gran potència militar tendeix a ser un conflicte global que implica milions de persones. A les moltes globalitzacions (econòmiques, socials, polítiques), s’hi afegeix ara una certa globalització de la guerra. Només un exemple: a l’Àfrica, una tona de gra costava l’any passat 180 euros i ara s’ha enfilat fins als 440.

La guerra a Ucraïna ha capgirat l’objectiu d’una pau mundial, i ha legitimitat l’increment dels pressupostos militar i la cursa d’armaments. S’ha escampat un clima de bel·licositat que recorda el dels trenta just abans de la Segona Guerra Mundial. Pius XII, uns quants dies abans que l’Alemanya de Hitler envaís Polònia, va dir en el missatge radiofònic: “Res no es perd amb la pau. Tot es pot perdre amb la guerra”. Per això, abans de debatre sobre la guerra justa, la seva proporcionalitat i les seves condicions, cal esgotar realment la via de la paraula i del diàleg, sense hipocresies ni càlculs partidistes. La pau és el gran do de Déu a la humanitat.

La guerra capgira igualment el discurs sobre la veritat. Aquest discurs ja estava tocat de mort des de feia uns quants anys, quan alguns mitjans de comunicació i alguns homes públics, particularment Donald Trump, van començar a escampar impunement, sobretot per les xarxes socials, notícies falses, que amagaven la veritat o bé la mistificaven. Amb aquestes pràctiques, es buidava la informació de referents ètics. Buidada de veracitat, la notícia tendeix a ser una manipulació interessada. A la guerra tothom és alhora agredits i agressors, tothom és bo i tothom és dolent. Em pregunto quina diferència hi ha entre un noi de vint anys d’un barri perifèric de Moscou i un noi de la mateixa edat nascut a la perifèria de Kíiv, enviats tots dos a combatre. Quin és el sentit d’una guerra?

Finalment, cal tenir en compte el patiment d’ucraïnesos i russos, especialment dolorós pels lligams existents: històrics, religiosos, familiars, econòmics, culturals i lingüístics. El cristianisme rus comença el segle X a Kíiv, anomenada “la Rus de Kíiv”, quan el príncep Vladímir es converteix a la fe cristiana, i encara ara, la meitat dels cristians ortodoxos d’Ucraïna són fidels del Patriarcat de Moscou. El seu cap, Onufri (Onofre), metropolità de Kíiv, està en comunió, malgrat les dificultats, amb el patriarca Kiril. Onufri ha declarat que la guerra entre els pobles rus i ucraïnès és fratricida, ja que repeteix el pecat de Caín, que va matar el seu germà. En efecte, aquesta guerra entre germans és un cop molt fort a l’ecumenisme, i deixarà ferides profundes i duradores. La decisió expansionista de Putin d’envair Ucraïna aixeca barreres entre dos pobles cridats a viure en pau, en nom de la identitat pròxima que mantenen i, sobretot, en nom de la confessió de fe que comparteixen. En la reconci

Aquesta guerra entre germans és un cop molt fort a l’ecumenisme

Un 30% dels ucraïnesos assisteixen regularment a l’eucaristia dominical

liació que haurà d’arribar després d’aquesta terrible guerra, les Esglésies cristianes hi tindran una gran responsabilitat. Una dada reveladora: un 30% dels ucraïnesos assisteixen regularment a l’eucaristia dominical.

El 24 de març, el dia abans de la pregària que demanava a la Mare de Déu el do de la pau, el papa Francesc va pronunciar aquestes paraules: “Demanem al Senyor de la vida que ens faci entendre que la guerra és una derrota de la humanitat”. Ens fem nostres les seves paraules mentre preguem perquè arribi ben aviat una albada de pau al cor d’Europa.