La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un referent de la pedagogia del segle XX
Als 91 anys ens va deixar la mestra de mestres Maria Antònia Canals. Hem perdut un dels grans referents de la pedagogia del segle XX. Però ens queda el seu mestratge, ben present en la feina diària de milers de mestres escampats per les escoles d’arreu del país i de més enllà que han treballat i que s’han format al seu costat. Són mestres que, amb el seu exemple, treballen amb passió, fent que les matemàtiques siguin comprensibles, viscudes i estimades. Tal com deia ella mateixa: “Si els mestres són feliços fent matemàtiques, els nens també ho seran”.
La Maria Antònia que hem conegut i estimat ha estat una dona valenta que ha viscut la vida i la pedagogia amb passió. Generositat, valentia i persistència en els propòsits són les característiques que hem vist en ella i que són la clau dels bons mestres. La seva actitud ha estat de servei als infants i al país, cosa que s’ha demostrat amb el seu compromís i la seva activitat incansable.
Fins a la ratlla dels noranta anys ha estat ben activa rebent grups de mestres al Gamar (Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola), que va crear el 2001, i també a Rosa Sensat, al Caàrem (Centre d’Activitats i d’Àmbit de Reflexió per l’Educació Matemàtica), que va crear el 2014. En aquestes trobades transmetia la seva passió per les matemàtiques i la seva estimació pels infants, i oferia als mestres una aproximació a les matemàtiques des de la manipulació. En cap cas, com sempre insistia, es tractava d’aprendre matemàtiques jugant, com de vegades s’ha banalitzat, sinó que partia de l’experimentació per arribar al pensament abstracte: “La matemàtica, i en general tota ciència, és l’art de fer pensar a partir de l’experiència.”
El seu últim desig va ser el de mantenir tot el material recollit al Gamar, i finalment el 2021 es va crear càtedra de Didàctica de les Matemàtiques Maria Antònia Canals, gràcies a un conveni conjunt de la Universitat de Girona, el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Girona.
El seu compromís amb la renovació pedagògica comença als anys seixanta, quan amb Marta Mata, M. Teresa Codina, Pere Darder i altres companys creen, en plena dictadura franquista, l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que més endavant esdevindria l’actual Associació de Mestres. L’objectiu era recuperar el llegat de la pedagogia catalana de principis del segle XX que el feixisme havia aniquilat i el català com a llengua de l’escola. Així neixen les Escoles d’Estiu per ser un punt de trobada i de formació de molts mestres que treballen per la renovació pedagògica. Han passat gairebé seixanta anys i aquesta renovació ha fet molt de camí, però a ella sempre l’exasperava “aquesta gran lentitud” dels canvis en pedagogia i en els avenços humans, en general.
El seu compromís amb la renovació educativa va començar als anys seixanta amb Marta Mata o Teresa Codina
Però, sobretot, continuarem el seu camí en la defensa dels drets dels infants i especialment dels infants “més petits”, com deia ella. Al Gamar hi tenia penjat un cartell que hi deia: “Tots els nens i nenes del món necessiten una bona educació i hi tenen dret, com les plantes necessiten l’aigua. Però són nens i encara no tenen poder per defensar aquest dret. Si no ho fem per ells, qui els defensarà?”. Ho farem. Descansa en pau, Maria Antònia.