La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La maternitat arrasa la dona anterior”
‘La bajamar’ d’Aroa Moreno Durán reflecteix la vida de tres generacions de mares basques, de la Guerra Civil fins avui
La maternitat té conseqüències que no les diuen als cursets prepart. Pel que sembla, pot produir novel·les d’èxit, com ha passat amb La bajamar (Random House) d’Aroa Moreno Durán (Madrid, 1981), reeditada al cap de dos mesos de sortir al carrer. L’autora, en un hotel de Barcelona, explica: “La primera causa i més important d’aquest llibre és que jo vaig ser mare el 2016. La maternitat va arrasar la dona anterior. Ens passa a totes”.
L’obra –amb estructura de marea– comença amb l’escena bromosa on un nen n’empeny un altre a la ria i el mata. Som en una població molt semblant a Pasaia, a Gipuzkoa. “Una altra causa del llibre és que vaig començar a anar al País Basc, i vaig voler comprendre aquell lloc on passava llargues temporades, també l’idioma”.
La novel·la ressegueix la vida de quatre generacions de dones basques (àvia, mare, filla i neta), que han anat encadenant patiments de diferent signe: la Guerra Civil, l’exili i els anys de plom del terrorisme (la més jove només té cinc anys).
“La tercera causa de la novel·la és que una persona de Pasaia em va explicar la seva història familiar, amb nenes de la guerra que van sortir amb vaixell amb rumb a Mèxic, el Regne Unit, Rússia...”
Amb un to subtil, sentimental, es narren fets crus. “És –admet– un llenguatge una mica poètic, amb un ritme tibant de qual em costa desprendre’m, amb una altra part més periodística”.
“Hi ha lectors que ploren i m’ho expliquen, i jo me n’alegro, perquè és a partir de l’emoció com ens expliquem les coses bé i com aconseguim posar-nos al lloc de l’altre. Els guardians de la raó hi deuen estar en contra, però sense emoció no hi ha literatura”.
El paisatge entra en els personatges i la trama, amb les ries, les olors, la vegetació... “Em preocupava explicar bé el lloc, un llogarret basc, però alhora amb indústria, pesca, un port nou i un de vell... Un lloc increïblement literari que vaig haver d’aprendre a mirar”.
“Sant Sebastià i tota la costa guipuscoana –prossegueix– va ser atacada des del mar pel cuirassat España i el creuer Cervera, van caure bombes sobre l’asil in
Mamut (Club Editor/Random House)
Eva Baltasar
La protagonista vol experimentar el fet de donar a llum, des de la total autosuficiència.
El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes (Impedimenta)
Tatiana Tibuleac
L’Aleksy recorda, amb ressentiment i fragilitat, l’últim estiu passat amb la mare.
Les altres mares na/Destino)
Laia Aguilar
Tres històries de mares ocultes, dones a qui no se’ls reconeix la maternitat.
(Colum
Mujeres solas (Hermida) Takako Takahashi
Cinc dones que intenten deslliurar-se de les cotilles d’una moral opressiva.
Mares, pares i m*s ons 62/Seix Barral)
+iri ,ustvedt
Història de la família de l’escriptora, amb especial atenció a la seva àvia i altres dones.
(Edici
Cartas a la madre (Plan B) Nicolas Bersihand -ed./ Més de cent, escrites per Maria Antonieta, Louisa May Alcott, Mozart, Lorca, Machado...
Llamadas de mam0 (Sexto Piso)
Carol 1ives
Divertides converses telefòniques entre mare i filla.
Matrioi2ques
Crema)
Marta Carnicero
La guerra i les dones, amb una nena nascuda com a conseqüència d’una violació.
(Quaderns
Tu no ets una mare c om les altres (La Campana/Errata Naturae)
Angelika +chrobsdor33
La vida real i inconformista de la mare de l’autora, una burgesa jueva al Berlín dels vint, alliberada de prejudicis. fantil de Zorroaga”. En un altre moment, en una escena de fugida, un vaixell ple de nens està a punt de ser atacat: “Això és un vaixell de nens, no dispareu!” va ser el crit salvador. “Avui costa d’imaginar-s’ho, un vaixell ple de nens famèlics, apuntats per canons”.
Molts li diuen que les seves escenes bèl·liques recorden els telenotícies sobre Ucraïna. “És que és el mateix! Un lector em va enviar una foto de quan va caure la bomba sobre la maternitat de Sant Sebastià, quina vigència que té! Han passat 84 anys i tot es repeteix”.
Adirane abandona el marit i la filla. I decideix anar-se’n al poble a gravar la memòria de la seva àvia Ruth. “Què passa quan la mare se’n va perquè vol? Quan falta el pare, no li exigim les mateixes explicacions que a elles. Que la mare abandoni la filla es veu com una aberració. Em preocupava que no s’entengués per què ho fa. Aquí mostro que la continua esti
Les escenes de bombardejos a la Guerra Civil recorden la Ucraïna actual, “84 anys i tot es repeteix”
“Què passa si la mare se’n va perquè vol? Quan falta el pare, no li exigim les mateixes explicacions”
mant molt”.
Les tres dones s’alternen a la narració. “Volia que totes tinguessin el seu propi espai. És una reflexió sobre el que significa la maternitat i cuidar, llavors i ara”. L’àvia sorgeix “d’un testimoni real que vaig recollir”, la segona és “la generació de la meva mare, doto aquella dona d’una profunditat que vaig defugir sempre quan miro la meva, no vols veure mai la dona que hi ha darrere de la teva mare per no espantar-te”. I Adirane “té molt de mi, però amb les emocions més revolucionades”. Lluny del maniqueisme, no hi ha una generació més bona que una altra. “Durant segles, les mares han estat sempre bones, perfectes, abnegades, sacrificades. És un error brutal. Les mares cometen errors i encerts. Vull posar-les a dialogar totes plegades. Ni la meva va ser perfecta ni jo ho soc amb el meu fill. Parlarem de tot, del que és bo i del que és dolent”. ●