La Vanguardia (Català-1ª edició)
El MNAC dona a llum
Núria Pompeia, Mari Chordà, Roser Bru i Parvine Curie, en una exposició sobre la maternitat
Un dels objectius del MNAC aquests darrers anys, i del seu director Pepe Serra, ha estat la construcció i revisió del relat artístic de la postguerra a Catalunya. I ara s’hi ha volgut afegir la presència de la dona amb una temàtica pròpia: la maternitat. Aprofitant algunes de les últimes adquisicions, s’ha organitzat a la sala 81 bis, dins la col·lecció d’art modern, l’exposició Maternasis amb obra de Núria Pompeia, Mari Chordà, Roser Bru i Parvine Curie (oberta fins el 26 de setembre).
El nucli principal són els 78 dibuixos a tinta, alguns amb collages, que Núria Pompeia (Barcelona, 1931-2015) va fer per al llibre Maternasis, publicat per Kairós, i a França per Pierre Tisné, l’any 1967. Una edició, trencadora per a l’època, ja que respon a la perspectiva femenina de la maternitat, que va tenir un gran èxit, ja que es van esgotar els 9.000 exemplars i que ara Kairós reedita. D’aquest esperit feminista avant la lettre n’és un bon exemple el dibuix que ha servit de cartell. S’hi veu una dona embarassada, asseguda, mentre una mà masculina es posa sobre la seva panxa amb un clar signe paternalista. Els dibuixos, adquirits el 2021 –formen part de la Col·lecció Nacional d’Art–, relaten el procés de l’embaràs amb elements d’humor, intimisme i crítica social. Especialment significatius són alguns com el de la dona despullada i ajaguda en un llit, amb les cames cap amunt esperant el ginecòleg; la dona amb un ventre prominent damunt del qual hi té un enorme rellotge que marca el temps d’espera; o el darrer, la dona al llit, tapant-se la boca, amb un gest molt característic de Núria Pompeia, mentre al damunt hi té el nounat que plora. Aquest va ser el primer llibre de Núria Pompeia, que va passar per sis embarassos al llarg de la seva vida.
L’altre gran sorpresa de l’exposició són les tres figures de terracota de Parvine Curie (Nancy, 1936) que representen tòtems femenins. Aquesta escultora francesa, que ara viu a París, va residir a Catalunya als anys cinquanta, casada amb l’artista
Marcel Martí, moment en què va adoptar el nom d’Arlette Martí. Les tres peces estan lligades a la maternitat del seu fill, David Martí, que va ser un pintor i poeta que va viure i exposar a Cadaqués. El ventre, la vulva i la criatura es confonen en el cos de la dona.
De Mari Chordà (Amposta, 1942) s’exposen tres guaixos envernissats amb el títol d’Autoretrat embarassada, del 1966-1967. En aquest cas es tracta d’una pintura abstracta, de colors llampants que l’acosten al popart. Mari Chordà va ser pionera del moviment feminista i una de les fundadores de l’espai i l’editorial La Sal. En el marc de l’exposició hi haurà tres diàlegs entre artistes, coordinats per Mercè Ibarz, un dels quals sobre el col·lectiu La Sal.
La quarta artista és Roser Bru (Barcelona, 1923-Santiago de Xile, 2021) amb l’acrílic Mujer con sus partes, de 1968. Ella va fugir de la Guerra Civil i es va refugiar a Xile, on va fer amistat i va il·lustrar un llibre de Pablo Neruda. Complementa l’exposició una Mare de Déu de la bona Esperança, del s. XVI, del Cercle de Roderic d’Osona en què apareix Maria, embarassada. Al ventre li ha pintat un sol amb la figura del nen Jesús, quasi com si fos una ecografia en color. Com va assenyalar el comissari Alex Mitrani, totes aquestes noves incorporacions coincideixen a fer una reflexió sobre la condició femenina i la gestació, que es poden considerar pioneres. ●
Es reedita el llibre de Núria Pompeia per al qual va fer 78 dibuixos inspirats en la seva maternitat