‘Alcarràs’ s’estrena amb més de 10.000 espectadors, la més vista

nena bé, però ens vam fer molt amics. En sortir de les classes, m’acompanyava a casa, des de Sol fins al barri de Salamanca. Pel camí m’explicava històries que improvisava.

Això va donar pas a una intensa relació laboral...

Sí. Em va posar en un curt on ja feia de presentadora cleptòmana que entrevistava un cec i li robava coses. Després em va donar la protagonista de ¿Qué he hecho yo para merecer esto? en contra de l’opinió de tothom. A mi se’m dona bé disfressar-me d’assistenta, a França he fet molt de pobre. Al cap de pocs dies, tot l’equip em felicitava. Jo entenia els guions de Pedro Almodóvar d’una manera miraculosa.

Després d’uns anys distanciats, van treballar altre cop junts a

Volver...

Van ser 20 anys. No havíem pres ni un cafè junts i a la primera, la vaig clavar. Se’ns va posar la pell de gallina.

Què en pensa, d’Almodóvar?

De petit era més alegre. No tenia res i sempre estava content. Ara té de tot, però la seva vida és més complicada. La gent el persegueix.

En aquell moment vostè es va convertir en la musa de la movida madrilenya, com va ser aquella època?

Jo era completament diferent del que m’envoltava. Vaig arribar carregada de drames. M’havien tret els meus nens per fer-me actriu. Era la més gran i l’única que tenia fills. Va ser tot tan divertit, érem lliures, molt més que ara. Vam fer pel·lícules que ara no es podrien rodar. Una vegada van arribar a fer-nos fora d’un cinema on es projectava Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón: “Fora, que sou vosaltres els que heu fet aquesta merda”. El grup de la movida em va ajudar molt, anàvem com volíem. No hi havia regles.

Ara hi ha més igualtat. Com veu els premis d’interpretació sense distinció de gènere?

Em sembla bé que les dones hagin avançat, però tot ha de fer-se amb mesura. Ara, un noi que vol fer la seva primera pel·lícula té molts problemes perquè tots els ajuts són per a les dones. A més, reivindico el que van fer les dones de la meva generació. Sembla que tot s’hagi impulsat ara, però jo havia de demanar permís al meu marit per tenir un compte corrent. ●

Alcarràs, la pel·lícula amb què Carla Simón es va coronar amb l’Ós d’Or a la Berlinale, es va estrenar amb èxit als cinemes divendres quan va aconseguir més de 10.000 espectadors i es va convertir en la més vista de tot Espanya, amb 169 còpies en sales. De fet, és el tercer film més vist en el rànquing publicat per ComscoreMoviesSpain per sota d’El hombre del norte, de Robert Eggers, estrenat la setmana passada, i Animales fantásticos: los secretos de Dumbledore, que va arribar a la pantalla gran el dia 8 d’abril. Alcarràs, una de les pel·lícules més esperades de l’any, també s’ha convertit en la més vista a Catalunya el dia de la seva estrena.

Rodada en català i amb actors no professionals, el segon llargmetratge de Simón després d’Estiu 1993, premiada així mateix a Berlín com a millor òpera prima el 2017, narra la crisi del model d’agricultura familiar a través d’una família de pagesos que veuen amenaçat el seu estil de vida quan el propietari de les terres els anuncia que vol vendre-les per instal·lar-hi plaques solars. “És un retrat de la meva família. Els meus oncles conreen préssecs a Alcarràs i em venia moltíssim de gust parlar d’aquest lloc, també quan va morir el meu padrí va adquirir més importància pel llegat que deixava i vaig sentir moltes ganes de retratar aquest ofici”, comenta la realitzadora. El film va tenir la seva preestrena dimarts a Lleida, on va ser rebut amb una gran ovació, igual que va passar dijous com a pel·lícula inaugural del D’A en un freqüentat cinema Aribau. ●