La Vanguardia (Català-1ª edició)
La casa porxo
Arquitectura-G ha col·locat dues obres entre les sis finalistes del premi FAD d’arquitectura, que es coneixerà aviat. Una és la Casa Costa, habitatge unifamiliar en una finca entre mitgeres de sis metres d’ample, a prop del barceloní parc del Putxet. La façana, una tela blanca en què amb prou feines s’hi aprecien la porta o les finestres, cobertes amb porticons que són simples xapes, és pràcticament muda i impedeix fer-se una idea del que hi ha al darrere.
El que hi ha és una planta rectangular, allargada, dividida longitudinalment i transversalment en quatre quarts. Un quart es reserva per a jardí. Els altres tres, que l’abracen, formen un habitatge porxo, abocat al jardí, amb què s’estableix una relació constant.
Es tracta d’una obra dominada per un desig d’essencialitat. El formigó és pràcticament l’únic material constructiu, concretat en els forjats, en un pilar que els travessa, en terres, sostres i murs, i en una escala de cargol que uneix la planta baixa, la primera i la terrassa.
L’altre material és el jardí, emmarcat en una gran caixa vidrada amb fusteria metàl·lica i portes corredisses, en què creixen tres bedolls, i que ofereix als habitants la possibilitat de contacte permanent amb l’exterior.
L’estretor que presenta aquesta mena d’habitatges entre mitgeres no és aquí un problema. L’aire i la llum que ofereix el jardí omnipresent, així com les alçàries de fins a 3,70 metres als interiors, generen una sensació de folgança que es percep tot just entrar a la casa. També contribueix a aquest efecte la nuesa amb què ha estat concebut l’habitatge, l’absència de detalls més o menys virtuosos i l’aposta per la màxima senzillesa.
La Casa Costa és, malgrat l’amplada limitada, un habitatge d’interior aparentment ampli, lluminós, airejat, i per tant més que agradable. Amb això està dit gairebé tot. ●