La Vanguardia (Català-1ª edició)
El turisme afronta la reforma laboral: ha de fer fixos milers de treballadors ara
El sector encara un any crucial amb el repte de reduir l’alta temporalitat
Al turisme li anirà bé la reforma laboral”. La ministra d’Indústria i Turisme, Reyes Maroto, defensava així en una entrevista amb La Vanguardia aquesta setmana la necessitat d’un canvi en les relacions laborals d’un sector clau per a l’economia del país.
Una transformació que la indústria dels viatges està obligada a aplicar per llei a partir d’ara, just a les portes de la temporada d’estiu, una vegada ha conclòs el període transitori de tres mesos per adaptar els contractes de treball a la nova normativa.
Empreses del sector aguanten la respiració perquè reconeixen que venen setmanes “d’adaptació molt complicada”. “La transició a la reforma laboral suposa una dificultat afegida ara que tot just ens estem recuperant de la pandèmia”, assenyala Nuria Montes, de la patronal hotelera de Benidorm Hosbec.
De fet, el nou marc tindrà una incidència especial en el turisme, la branca d’activitat amb un dels índexs d’eventualitat més alts. “Es tracta d’un sector molt subjecte a la contractació temporal, i això és contrari a l’esperit de la reforma”, comenta Eduardo Ortega
Figueiral, soci d’Ortega Condomines Abogados i expert en negociació laboral. Si la taxa de treballadors temporals a la UE és d’un 13%, a Espanya se situa entorn d’un 26%, i en el turisme i hostaleria es dispara a un 40%, segons dades de CC.OO. A més, gairebé un terç dels treballadors del sector té contractes a jornada parcial de manera involuntària.
Aquesta situació, si s’aplica la reforma laboral segons com està previst, hauria de donar un tomb a partir d’ara mateix, afirma Gonzalo Fuentes, responsable d’Hos
Dades relatives a l’últim dia de cada mes 2019 2.700.000 2.600.000 2.500.000 2.400.000 2.300.000 2.200.000 2.100.000 2.000.000 1.900.000 1.800.000 1.700.000
FONT: 2020
E 2021 2022 taleria i Turisme de CC.OO. “Milers i milers de contractes temporals s’han de convertir en estables, ja siguin fixos o fixos discontinus, la qual cosa suposa una oportunitat per millorar la qualitat de les condicions” d’un sector que té
A
gairebé dos milions d’afiliats a la seguretat social –vegeu el gràfic–.
Els contractes per obra i servei desapareixen, i els temporals, que fins ara han abundat en turisme i hostaleria, queden molt restringits, pensats perquè siguin una
O
Entre parèntesis nombre de treballadors afectats
En negociació
autèntica excepció, i no la norma. La cosa no s’acaba aquí. Es desincentiven els contractes de 30 dies, molt comuns en destinacions turístiques de la costa per cobrir caps de setmana en temporada alta, a còpia d’augmentar les cotitzacions, assenyala l’advocat d’Ortega Condomines. En el cas de les cambreres de pis –les kellys–, una de les baules més febles i precaritzades de la cadena turística, durant aquests dies s’han d’aplicar novetats importants: la prevalen
La taxa d’empleats eventuals en hostaleria arriba a un 40%, però aquest contracte queda restringit
S’acaba el període transitori per adaptar els llocs a la nova normativa: toca moure fitxa
ça del conveni sectorial per sobre del conveni d’empresa pot incrementar els salaris de les persones externalitzades, “com és el cas del col·lectiu de cambreres de pisos, el més afectant per la subcontractació”, indica Fuentes, de CC.OO. “El canvi de paradigma és total”, afegeix.
L’esforç més important, considera Ortega Figueiral, recau en les pimes, un format d’empresa que abunda en turisme i hostaleria. “Són negocis que amb prou feines han sobreviscut a la crisi de la pandèmia i tindran dificultats per adaptar-se”, opina. En el cas dels hotels –assenyala Nuria Montes–, les empreses estan “més preparades” per assumir la normativa. “Molts convenis provincials ja inclouen una taxa mínima de treballadors fixos; en el nostre cas supera un 70%”, afirma la directiva d’Hosbec. El problema –continua– es concentra en les empreses més petites, sobretot del sector de la restauració, on fins ara la temporalitat ha estat la norma.
A això s’hi afegeix la dificultat per negociar els convenis, bona part dels quals estan vençuts o en fase de negociació. Amb les discrepàncies sobre la revalorització salarial entre empresaris i sindicats, en determinats casos aquests últims han advertit que si no s’arriba a un acord pel que fa a l’augment del sou no desenvoluparan als convenis col·lectius les novetats de la reforma laboral, as
2n trimestre del 2021
Variació 2020-2021 dels preus de lloguer