Els inversors guanyen entre un 2% i un 6,5% per llogar un pis a Barcelona

La rendibilitat, però també el risc, són més alts als barris més pobres

creixent. “Ara un 25% de les llars a Espanya viuen de lloguer, molt per sota de la mitjana europea, que ens hi anirem acostant”, va assenyalar Ochoa.

L’any passat va ser molt atípic el mercat del lloguer: les rendes es van recuperar amb força després de les baixades que van patir el 2020 per l’impacte de la pandèmia i l’aturada de l’arribada de viatgers internacionals. Així, el 2021 les rendes signades als nous contractes van créixer més d’un 20% respecte a l’any anterior al Raval i al Poblenou, i entre un 10% i un 20% a Ciutat Vella, Dreta de l’Eixample i Diagonal Mar. En

El final de la pandèmia va disparar els lloguers més d’un 20% el 2021 al Raval i al Poblenou

La compra d’habitatge va pujar un 47% a Catalunya, molt per sobre d’un 35% de la mitjana espanyola

l’altre extrem, va assenyalar Ochoa, el preu dels lloguers va baixar més d’un 10% a la Font d’en Fargues, i entre un 8% i un 10% a Torre Baró, Navas i Vallcarca.

Segons Hernández, “tot i que la pandèmia, la inflació, la llei d’habitatge i la regulació dels lloguers per part del Govern no contribueixen a la seguretat del sector inversor, la veritat és que la nostra indústria ha demostrat una gran resiliència, cosa que ens fa preveure que el 2022 continuarà sent positiu”.

L’informe destaca que Catalunya va tancar el 2021 amb un augment de les compravendes d’un 47%, davant un 35% en el conjunt d’Espanya, i amb una alça de preus d’un l’1,7%, fins als 2.265 euros/m2,, i preveu que la pujada de preus continuarà aquest any, impulsada al sector de l’habitatge nou per l’augment dels preus de les matèries primeres. ●

només no han tornat sinó que continuen caient un 14% anual. Amb prou feines rebem quatre milions de cartes al dia, enfront dels 11 milions que rebíem el 2018. Les empreses s’han digitalitzat, la vida canvia, perquè avui el WhatsApp és una realitat i, per tant la gent escriu menys. Vam assumir aquestes pèrdues i ara estem enfocats a remuntar la situació, diversificar el negoci en el futur, sabent que la carta no tornarà, per això obrirem altres línies de negoci que ens permetin ser viables en un curt i mitjà termini.

Sense cartes el futur de Correos passa per convertir-se en un Amazon a l’espanyola? Estem immersos en un pla de diversificació de negoci. Nosaltres apostem per ser capaços de cobrir totes les baules de la cadena de valor que van lligades als lliuraments d’última milla. Per això vam obrir a la Xina l’any 2019 i a Portugal. Estem oferint productes end to end des tudiant els mercats en què poder entrar. Ens sembla una veta de mercat natural.

Quina és la línia de negoci en què confia més per apuntalar el futur de Correos?

Hem de consolidar el negoci de la logística, que ara suposa un 25% dels nostres ingressos i esperem que el 2024 arribi al 40%. En aquesta àrea serà important el negoci de fred que acabem de llançar. La càrrega aèria en si mateixa farà eclosió, serà el que doni sentit a l’empresa durant molts anys. A més, hi ha tot el negoci lligat a l’última milla de les oficines, jo crec que els 2.400 centres de treball estan destinats a ser una línia d’ingressos en el futur molt important. Tenim 6.000 carters rurals que porten un dispositiu electrònic pel qual poden fer gairebé les mateixes transaccions que una oficina de Correos, des de portar tràmits administratius o productes bancaris fins a serveis bancaris. Jo crec que un futur important en la línia d’ingressos és explotar d’una manera més eficient aquestes 2.400 oficines que componen la xarxa de Correos. D’altra banda, hem posat la nostra plataforma al servei de les pimes i autònoms per tenir un marketplace en què no se’ls cobra comissió, Correos només blació. Estem disposats a portar, ja ho fem en comunitats com ara Catalunya, tots els tràmits administratius del conjunt d’administracions públiques i estem disposats a prestar serveis juntament amb empreses privades, sobretot del sector financer, per les necessitats i mancances que sabem que hi ha en aquest entorn rural avui dia.

Quins són els temes que cal polir en aquestes negociacions?

Cal parlar sobre el futur. El conveni de Correos està en ultraactivitat des del 2013. La realitat actual no té res a veure amb la de llavors. Hem de trobar la millor manera d’adequar-nos a aquesta nova realitat.

Com?

És una realitat que avui dia es reparteixen paquets els dissabtes i els diumenges. Hi ha VTC (vehicle de turisme amb conductor) que reparteixen paqueteria. Tot això no hi era el 2013 i ens hem d’adaptar. Per això estem asseguts a totes les taules i oberts a qualsevol negociació. No ens aixecarem de cap taula.

Modificarà el Govern espanyol el servei postal universal i la seva aportació enfront d’aquest descens de cartes?

Nosaltres rebem 110 milions d’euros, que suposen un 5% del nostre pressupost, pel servei de portar cartes fins a qualsevol punt del país en menys de tres dies. Això ho complim amb alta qualitat, com s’ha constatat. Són les normes de competència les que marquen quant es paga per aquest servei. Ens adaptem al que ens diguin. L’altre 95% dels nostres ingressos venen dels serveis que prestem com a empresa privada. ●

Canvi d’estratègia “La carta ja no tornarà, hem d’apostar per noves línies de negoci”

Estratègia “Entrarem a Llatinoamèrica, ens sembla una veta de mercat natural”

Negoci “La càrrega aèria farà eclosió, serà el que doni sentit a l’empresa durant molts anys”