Analitzant

i ha problemes en moltes companyies pel món (Apple?) perquè molts llocs de treball han passat a ser en línia, treballant des de casa, i ara s’adonen que sí que hi ha coses que es poden fer teletreballant, però per a moltes feines val més ser a l’oficina, perquè sorgeixen imprevistos que requereixen solucions en equip i supervisió. Però a alguns treballadors teletreballar (treballar a prop de la tele) els encantava, per la flexibilitat entre feina i família, i ara els diuen de tornar a l’oficina i protesten.

És comprensible que si un treballador ha d’anar de casa seva, a Badalona, a la seva oficina, a Sarrià, i ha d’agafar autobusos i dedicar gairebé una hora a anar i una altra a tornar, i si la feina que està fent la pot fer des de casa, guanya dues hores per a ell o ella. Naturalment, aquest empleat no sap si hi pot haver un canvi a la feina, per exemple passant el que ell fa a un altre de menys preparat i demanar-li a ell de començar un altre tema nou.

Els ordinadors es van ficant en moltes àrees dels negocis. De mica en mica es van emportant compres. N’hi ha que compren en supermercats en línia, i també que volen un cotxe nou i es passen hores mirant cotxes a l’ordinador, i, per bé que moltes vegades acaba al concessionari, té força clar el que vol i un munt d’informació per negociar. Però els ordinadors no s’han apoderat més que d’un trosset de la cadena de valor. Podem comprar en línia al súper, però algú ens ha de portar la compra. I si som fabricants de cotxes, podem passar comandes de components als proveïdors, que, al seu torn, porten part d’aquests components d’altres països. La logística continua sent un tema importantíssim en la cadena de valor. Tenim dificultats als ports per descarregar vaixells perquè ens arriben les coses de manera desordenada. Es va trigar a carregar els vaixells en l’origen, s’emporten els contenidors de manera desordenada al port de càrrega i ens arriben coses que haurien d’haver arribat abans i d’altres que encara no podem utilitzar. No podem demanar a l’ordinador que ens resolgui aquest embolic.

I un altre problema és que els embolics empresarials costen diners. Si tenim estocs que no podem fer servir i algú s’ha gastat els diners que val aquest estoc, i si no el lliura no es comença a comptar el període de cobrament. Els problemes creats per la logística internacional tenen un cost rellevant, i encara podem tardar uns mesos a resoldre’ls, perquè en orígens i destinacions importants, com ara la zona industrial de Xangai, està limitada pel Govern xinès a fi de frenar la covid.

Moltes empreses estan reestudiant les cadenes de valor per optimitzar-les des de la perspectiva econòmica i analitzant les baules anteriors i posteriors de la cadena. Ara tenim el fenomenal SIL Barcelona (Saló Internacional de la Logística),

La logística continua sent una baula importantíssima a la cadena de valor

que ens pot ajudar a estar més al dia en aquestes coses.

No ens podíem imaginar l’impacte de la covid i ara tenim la situació de Rússia i Ucraïna, que, sens dubte, tindrà un impacte en molts sectors industrials. Tindrem més sorpreses, durant la dècada del 2020? ●