La Vanguardia (Català-1ª edició)
La segona guerra freda: un món opac
La segona guerra freda –mentre la crisi actual no es transformi en alguna cosa pitjor, més calenta– anuncia una altra economia de blocs. Propícia per al secret i l’opacitat dels paradisos fiscals. També perquè les fúries globals cavalquin lliures.
Les novel·les d’espies ambientades en la primera guerra freda, la que va finalitzar amb la caiguda del mur de Berlín, dedicaven bona part de les pàgines a explicar els tèrbols circuits que les grans potències feien servir per finançar de manera encoberta les guerres a què donaven suport a les zones d’influència del bloc contrari i les xarxes d’espies que utilitzaven per punxar la informació dels rivals. El gruix d’aquells diners transitava per paradisos fiscals pintorescos, emprava els mètodes d’enginyeria financera més variats, legals i il·legals, i desembocava en societats tapadora gestionades per testaferros tenebrosos.
Ara, amb la segona guerra freda –de moment, i si la cosa no va a més i es converteix en calenta del tot– els amants de Le Carré i de Greene podran tornar a gaudir d’aquells passejos aleatoris per paradisos fiscals. La fragmentació geoestratègica del món es converteix dia a dia en econòmica, per la qual cosa caldrà comptar amb un renaixement del Fènix fins i tot abans de convertir-se en cendres, ja que és ben cert que, malgrat les proclames dels governs, els refugis per a rics desaprensius i criminals de tota mena sempre han tingut una salut excel·lent.
Les finances opaques esperen, doncs, impacients, els millors dies. Vendes d’armes, eines d’espionatge i finançament d’operacions polítiques poc democràtiques. Fins i tot el control dels mateixos ciutadans, en forma de noves versions més sofisticades del Catalangate, atès que l’enemic extern sempre justifica tota classe d’excessos domèstics. També el finançament del terrorisme i el tràfic de tota mena de mercaderies il·legals. Tot va de bracet.
Com implementaran les grans potències les operacions encobertes de sabotatge, infiltració o finançament dels que, oposant-se als seus enemics, passaran a ser els seus amics? No és que darrerament no hi hagi hagut activitats d’aquest tipus, però el seu nombre i envergadura no es compararan amb les que es deuen estar covant des de l’inici de la guerra d’Ucraïna.
Els primers indicis que el món s’encamina cap a aquesta lúgubre perspectiva han tingut lloc públicament fa molt pocs dies, en el marc de les reunions d’institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI) i d’organismes intergovernamentals, especialment el G-7 i el G-20. Els encarregats d’establir les bases per a una governança ordenada de l’economia mundial. A la seva agenda teòrica hi havia acorralar els paradisos fiscals, harmonitzar la fiscalitat internacional de les grans multinacionals o pactar mesures per controlar les finances i prevenir les crisis, fins i tot explorar accions conjuntes de política econòmica per enfrontarles quan el foc ja s’hagués declarat.
Els integrants del G-7 – EUA, Alemanya, França, Japó, Regne Unit, Itàlia i Canadà– van reiterar el rebuig a la participació de Rússia en aquest club dels més rics del món i del qual ja va ser expulsada com a càstig per la seva annexió de Crimea, el 2014.
Passa el mateix al G-20. En l’última reunió dels seus ministres de finances i economia, els representants europeus, dels EUA, el Regne Unit i el Canadà van abandonar la reunió quan va prendre la paraula el seu col·lega rus. Aquí el fet que cirda l’atenció és que mentre els rics sortien de la sala, els altres, els pobres –l’Argentina, el Brasil, la Xina, l’Índia, Indonèsia o Mèxic– s’hi van quedar. Els primers sumen tot just 1.000 milions de persones; els segons s’acosten als 4.000 milions.
Què passarà amb el ja esmentat acord global per aplicar un impost mínim a un grup de grans corporacions globals? No sembla que el nou clima, en un quadre de sancions econòmiques creixents, amb companyies que abandonen l’activitat a Rússia, i de desacceleració de l’activitat com a conseqüència de la guerra, sigui el més propici per avançar en un camp en què sempre hi ha hagut molts països que arrosseguen els peus, reticents a comprometre’s amb mesures de persecució de l’evasió fiscal. Per acabar de complicar la qüestió, la Xina, el gegant emergent, té problemes creixents per evitar una greu desacceleració econòmica, possiblement la més greu en dècades, un fet sense precedents que, en cas que es manifesti, provocarà una commoció política interna, fins i tot un gir encara més radical cap al nacionalisme del president Xi Jinping.
Rússia no és un gegant econòmic, però té un pes geoestratègic enorme i manté llaços rellevants amb dos dels gegants demogràfics i comercials del planeta, la Xina i l’Índia.
A Europa, la confusió és manifesta. Mentre la Comissió, que presideix Ursula von der Leyen, predica nous passos endavant en les sancions contra Rússia, en especial el veto a les compres d’energia, les grans companyies es preparen per acceptar les condicions de pagament reclamades per Vladímir Putin. Un primer pas cap a una mena de sistema dual, formalment complidor amb les sancions però a la pràctica les esquivaria. Més opacitat.
Un pas que aquestes empreses no farien sense el suport implícit dels seus governs, en realitat els seus veritables clients finals, en la qualitat de garants del subministrament davant els ciutadans. En primer lloc, l’alemany, la primera potència de l’eurozona, temorosa de quarterar la seva hegemonia industrial i econòmica en l’àmplia zona geogràfica que fa servir l’euro com a divisa comuna.
Els somnis d’una nova arquitectura econòmica mundial que embridi les forces cegues de les finances i la globalització avui està anys llum més lluny que abans de la invasió russa. No va ser possible amb la Gran Recessió del 2008; tampoc amb la pandèmia. El que ve no sembla que vagi pel bon camí. Si es desencadena la tempesta, serà molt més difícil de superar. I no només en l’àmbit econòmic. També en el sanitari, en cas que una pandèmia torni a trucar a la porta del planeta. O en el climàtic. Xocs en cadena.
Com finançaran les potències les operacions encobertes contra els socis dels rivals?
El somni secular d’una nova arquitectura econòmica mundial avui està anys llum més lluny
Les dones directives con● tinuen infrarepresentades al sector de tecnologia, mitjans i comunicació. D’acord amb un estudi de l’associació 50a50, tan sols dos grups empresarials (un 3,9%) arriben a la paritat d’un 50% de presència de dones en els consells d’administració. En la majoria de grups empresarials (39 en xifres absolutes i un 75,0% del total) tot i que tenen dones a l’òrgan de decisió, el seu nombre encara és minoritari. A més, sis empreses (un 11,5%) continuen sense cap dona al consell. La resta (un 9,6%) no tenen dades publicades sobre el tema. En general, la presència de dones al consell suposa un 20% del total de membres, segons el “Termòmetre violeta” del sector. A mesura que va baixant el rang dels organismes de govern de les empreses, puja el nombre de dones, de manera que hi ha nou grups (un 17,3%) que compleixen amb la paritat al si dels comitès de direcció i només quatre conglomerats d’empreses (un 7,7%) continuen sense haver incorporat dones en l’àmbit directiu.
Poca presència de les directives al sector comunicació