La modèstia de la democràcia

De sàtrapes, al llarg de la història de la humanitat, n’hi ha hagut sempre; personatges que volen redimir el món i fer-se’l tal com ells volen. Personatges (no persones, perquè si algú s’aferra a un personatge, es despersonalitza) que, si arriben al poder, tiren endavant arrasant pel camí qualsevol que se’ls oposi, siguin vides humanes o ciutats senceres. El seu lema és poder absolut sobre la vida de tothom i per això s’envolten d’altres personatges sinistres que escampen el terror de mil maneres, subjugant una població.

En canvi, la democràcia és modesta, fa servir la paraula per entendre’s amb els opositors i fins i tot arriba a acords allà on semblava impossible. Perquè el llenguatge s’ha creat per això, per entendre’s i no pas per atemorir amb mentides. I la democràcia també és lenta i laboriosa, justament per assolir els acords possibles.

La llei del més fort no forma part del seu lèxic i sí, en canvi, l’escolta del més feble.

No és possible cap altre govern que no sigui la democràcia, perquè tota la resta és pitjor. Com tota obra humana és imperfecta i fràgil, tal com som els humans, i per això cal cuidar-la i preservar-la del sàtrapa de torn. No és possible redimir el món de res, només és possible anar fent amb el que hi ha honestament, i com que la vida va canviant, la democràcia també canvia la seva manera de fer, sempre sabent que cada persona és això, una persona, i cal respectar-la com a tal ella i el seu pensament. Per això hi ha els parlaments.

Aquesta horripilant guerra d’Ucraïna, amb tants morts i ferits, és una prova del que pot fer un sàtrapa al poder com Putin en un món de mentides que només ell i els seus seguidors creuen i que ja ha costat la vida de milers de soldats russos i ucraïnesos. Al sàtrapa, això li és ben igual perquè en la seva bogeria –perquè és una bogeria– de redimir el que creu el seu món, el personatge que ell s’ha creat no li permetrà tornar enrere, perquè darrere del personatge, on és la persona? ●