La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Escriure va ser la meva salvació durant la pandèmia”
Petros Màrkaris Escriptor, publica ‘Quarantena’
Petros Màrkaris i el seu comissari Kostas Jaritos sempre estan atents a l’actualitat. Els últims lliuraments de la sèrie policíaca més popular de Grècia es van endinsar en la crisi econòmica, que va ser mundial però va ferir de manera especial els grecs. Ara arriba un nou títol, Quarantena (Tusquets), que aborda, com no podia ser de cap altra manera, la pandèmia del coronavirus a través de diversos relats curts que tracten qüestions com el teletreball, les mascaretes, el confinament i la pobresa derivada d’aquesta crisi.
Com ha viscut la pandèmia? Escriure ha estat la meva salvació durant el confinament. He complert la meva jornada laboral de sempre. Al matí m’asseia a treballar, però a la nit no podia sortir a veure els amics, i això va ser un cop dur.
A Quarantena, Jaritos resol un cas en línia. El teletreball ha arribat per quedar-se?
No. Tinc molts amics acadèmics que han patit molt estrès fent classes a distància. Ara han tornat a les classes presencials, i passa el mateix en el cas de la policia, que ja treballa amb normalitat. Però a Grècia una part de la població es nega a vacunar-se, i això és una catàstrofe.
Se’n pot treure alguna cosa bona de la pandèmia, com passa en un dels relats?
Un dramaturg, Bertolt Brecht, que he estimat molt i admiro, va dir al seu dia que hi ha escenes còmiques en tot drama i tragèdia en tota comèdia. M’interessava mostrar com, gràcies a crisis com aquesta, es pot arribar a aconseguir un somni quan menys ho esperes.
Poca comèdia hi ha en els relats sobre els sensesostre...
El 2020, després de la crisi, els grecs començàvem a veure el futur amb optimisme, i va arribar la pandèmia. Va ser un cop molt dur per al país, i sobretot per a les classes mitjanes. I, ara que el coronavirus remetia, comença la guerra d’Ucraïna.
A Quarantena diu que “els captaires són el símbol de Grècia”. Per què?
Espero que això no es publiqui al meu país, però Grècia sempre demana. Des del principi de la història ha estat així. La classe dirigent sempre ha depès de l’ajuda externa.
A Quarantena també afronta les discrepàncies entre grecs i turcs. Hi pot haver una reconciliació?
Vaig ser part de la minoria grega a Istanbul en la infantesa. Encara hi tinc amics, i sé que hi ha característiques comunes compartides entre grecs i turcs. El que es veu a escala política no és necessàriament el que passa entre la població. Per això vaig escriure aquest relat on es demostra que l’acostament és possible.
El menjar és molt present a les seves novel·les. La cuina grega és la millor del món?
No. Però el menjar és la marca de la Mediterrània. Els llibres de Camilleri, Montalbán o Simenon són plens de menjar. A la novel·la escandinava, en canvi, només mengen entrepans i pizza i beuen cervesa. Després de llegir una novel·la escandinava solc passar una temporada sense menjar ni pizza ni entrepans. ●